Confesso que m’he tornat addicte a l’açaí. No hi ha dia que no en mengi. Acostumo a demanar-lo amb el complement de la granola i la banana. M’encanta. La primera vegada que el vaig tastar al mercat municipal de São Paulo no em va fer el pes. Li vaig trobar un gust aspre. Ha sigut més endavant, que he anat assaborint els matisos d’aquest gelat tan brasiler fet amb un fruit d’origen amazònic. El seu color morat fosc és molt característic. El problema és que taca els dits i ho taca tot. És una de les coses que més trobaré a faltar a Europa. També el coco verd amb la seva aigua saborosa. Per a mi, és la beguda millor que pots beure en aquest clima, bem geladinho. Dues addiccions que no tenen gaire sentit fora de context. Aprofitatem els dies que ens queden.
La Praia do Sono gaudeix d’una ombra excel.lent gràcies a què tota ella està plena d’uns arbres de fulla ampla, les amendoeiras, que no tenen res a veure amb els nostres amettlers, tot i que van arribar amb els primers vaixells portuguesos.
Els barqueiros esperen els clients. És un diumenge ensopit. La seva manera d’arribar a la platja és deixar que sigui la sorra la que freni la barca mentre ells aixequen el motor. La maniobra requereix una tècnica precisa. La primera vegada sembla que ensopegaràs, però no passa. Així la barca queda allunyada de l’aigua, a recer de les onades.
Es veuen molts galls i poques gallines (humanes). Em pregunto on s’amaguen les garotas d’aquest poble... N’he sentit cantar algunes a l’església (més que cantar, cridaven). I les altres? Ni idea.
Les hores mortes al paradís vivifiquen l’ànima. Els peus a l’arena i la mirada perduda a l’horitzó, entre els núvols i els somnis.
Demà marxaré. Tornaré per la trilha fins a Laranjeiras. Rio s’acosta. També s’acosta la tornada a l’hivern europeu. Fa onze setmanes que sóc al Brasil. Diumenge vinent m’envolo novament cap a l’est. Sincerament, no en tinc cap ganes. Detesto el fred i detesto veure la meva terra en estat de setge, amb la llibertat segrestada pels feixistes de sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada