5.3.18

Praia do Sono 5


Feia temps que no dormia tant. La Praia do Sono ha fet honor al seu nom. Potser els mosquits que m’han vampiritzat de nit (avui una mica menys, n’he esclafat tres) són cosins germans de la mosca tse-tse... 

Em desdejuno a Ca la Janete. Un suc de llimona, una truita amb formatge i tomata, un tros de pastís de xocolata i un cafè. 

La platja ben solitària. Pocs núvols. Tornaré fins al cotxe per la trilha. Ja he agafat prou barques. Els peus s’han recuperat. 

Dic adéu a aquesta platja idíl.lica i m’encamino cap a Rio de Janeiro. Les coses estan tan fomudes allà que les forces armades han hagut de substituir la policia. Així anem, d’un extrem a l’altre, bipolarment. Si no fos així, la vida seria ben avorrida. 


La trilha de Praia de Sono fins a Vila Oratório (Laranjeiras) té 4,5 km i es pot fer en una hora. Puges fins a una altitud de 150 metres i després baixes. Està condicionada amb esglaons i baranes molt malmeses que necessitarien una reparació urgent. El problema principal és el fang, ja que ha plogut força aquesta nit. Als cinc minuts tens els peus xops i el cos sencer xop, perquè és impossible no suar caminant per aquesta selva. Val la pena fer-la. Molt millor que haver d’anar amb la furgoneta fins al port del condominio privat, reducte de milionaris golfistes.