27.8.22

Silencis

Pensava que podria viure sense escriure. No pas. El que més he fet a la meva vida: caminar, llegir, escriure... i menjar xocolata! I esprémer la pròstata!!! (sol o amb companyia)

La nit em retorna la solitud imprescindible, per a escoltar el mar, fitar les estrelles, meditar, gargotejar mots...

És una estona, només meva, suficient, mentre Ella dorm. La vida en parella pot resultar massa atabaladora, intensa, exigent... 

Quan no hi ha ulls que et miren

Quan ningú et jutja

Quan ningú espera res de tu

Quan ningú vol millorar-te 

Quan ets Tu, simplement Tu, entre el vent i la fosca, la son perduda, la lucidesa intacta

Menges un gelat d’açaí i assaboreixes els silencis