22.8.22

Surten les barques

La sensació de tornar a marxar, el compte enrere dels dies que resten fins a tancar la porta definitivament i donar les claus. 

10 dies. Sense comiats. Emportant-te les coses a poc a poc, els objectes que arrossegues per la vida, molts que no fas anar mai. Mudança. Potser la darrera, qui sap. N’has fet tantes...

Si partim de la base que la teva vida no importa una merda a ningú (i que, en correspondència, a tu t’importen una merda les vides dels altres), que vagis o que vinguis, que et casis o et descasis, que estiguis sa i estalvi o malalt i arruïnat, tant se val, què importa? A qui interessa o afecta tret de a tu mateix? Per què ho hauries d’explicar? 

L’albada s’obre pas horitzó enllà. Són les 6:21. És una aurèola taronja que creix mentre el vent sacseja els pins. Encara estiu, un estiu atípic, ple de turistes que omplen els pàrquings i el clavegueram; atípic perquè t’has banyat al mar comptades vegades i has palejat poquíssim. Només treball relacionat amb la nova casa, molta feina, cada dia...

L’apocaliptisme (sanitari, climàtic) que escampen els terroristes mediàtics ja cansa. La gent, per molt que l’espantin, continua fent la viu viu; i el món no s’acabarà demà ni demà passat. 

Quan les reformes estiguin enllestides (queden setmanes encara) i contemplem el resultat de tantes suades, de tantes hores esmerçades, de tanta energia invertida en el projecte de l’habitatge propi, suposo que plorarem d’alegria. No haurà estat debades. Ho gaudirem.

Amb cinc hores de dormir en tinc prou. Sempre amb alguna intermitència. Surto a la terrassa, m’hi estic una estona, i me’n torno al llit. Aquesta terrassa no pot ser superada. La recordarem sempre.

Es tanca el cicle de 7 anys a Cap Ras. De gener de 2015 a setembre de 2022. Al centre del bosc queda la darrera obra: el cercle xamànic... Ni en sóc estrictament l’autor, ni arribo a comprendre la seva pregonesa... M’hi desvinculo. Cap Ras es queda sense el custodi. Va marxar la Montse i ara marxo jo...

Vet aquí la claror del nou dia, de la nova setmana, de la nova casa, de la nova etapa, un altre esglaó que ens mena amunt...

«Und jedem Anfang wohnt ein Zauber inne, der uns beschützt und der uns hilft, zu leben» (Hesse)