Salta al contingut principal

Entrades

L'Oracle imminent ara també digital

Benvolgut Toni, Edicions Bromera ha encetat recentment una aliança amb altres destacades editorials independents ( Cossetània , de Valls, i Angle , de Barcelona) per posar en marxa EDI.CAT ( www.edi.cat ). L’objectiu d’aquesta aliança és fer front de manera conjunta als canvis (locals i globals) que s’estan produïnt en el sector del llibre i explorar noves vies de difusió de les obres que configuren els nostres catàlegs respectius. En aquest sentit, volem posar en marxa al llarg del mes de febrer el llançament dels primers llibres digitals , i ens agradaria que figurares en aquesta selecció inicial. Et proposem, doncs, “publicar” L’Oracle Imminent en format digital, per a la venda mitjançant descàrrega en línia, amb protecció DRM anticòpia . A tal efecte, t’adjunte el model de l’addenda al contracte amb les condicions econòmiques propostes. Si hi estàs d’acord, t’agrairé que m’ho comuniques el més aviat possible i et farem arribar la còpia impresa i signada del document. Moltes gràc...

LCL electrònica

Com ja vaig anunciar , EDI.CAT publicarà pròximament La catosfera literària 08 en format de llibre electrònic . La notícia la dóna avui Europa Press . D'aquesta manera, LCL_08 farà el viatge de tornada a la digitalitat. Textos que van néixer en els blogs i van anar a parar al paper, ara esdevindran un e-book . Compra'l Més notícies LCL_08

Arrels superficials

Travesso la riera i m'apropo al lloc on abans d'ahir encara hi senyorejaven un parell d'avets majestuosos que la ventada va fer caure sense pietat. De seguida en van fer llenya i només queden les soques. M'entretinc a comptar els anells de la fusta. Descobreixo que, si fa o no fa, gairebé tenien la mateixa edat que jo. Per què van caure? Per què ara són morts? Mentre torno cap a casa medito la resposta... ¿Les meves arrels són profundes o superficials? ¿Jo també podria caure com els dos avets o em sostenen arrels pregones? El punt de vista dels veïns

Nítidament veritable

Entomo la ventada parapetat rere el finestral del despatx. Nens morts , antenes arranades, arbres caiguts , crineres voleiants... La fúria de les ràfegues escombra qualsevol vestigi de confusió. Tot resta nítidament veritable. El vent neteja el cor, un cor que sap el que vol, un cor que s'estripa a cada instant víctima dels seus propis batecs contradictoris...

Ja surto a l'Enciclopèdia!

Diuen que no ets ningú fins que no surts a l' Enciclopèdia Catalana . Des d'ahir hi podeu trobar un article sobre la meva humil persona. He plantat arbres, he escrit llibres , he tingut una filla i ara surto a l'Enciclopèdia... ¿Això vol dir que ja he passat a la història i que ja em puc morir? Saragatona diu la seva Altres llocs on em podeu trobar AELC QUI ÉS QUI VIQUIPÈDIA OPERA OMNIA

El dia que Obama fou investit president

La memòria és un artefacte hipersubjectiu, ben curiós i fràgil. Per exemple, jo sempre recordaré el dia que Obama fou investit president no pas per aquest fet polític, sinó per un altre fet estrictament personal que per a mi és un milió de vegades més important que la investidura del 44è. president dels Estats Units. Al capdavall, amb tots els respectes, Obama acabarà sent una mera regla mnemotècnica.

Crepuscles

M'he estat a la platja fins que el sol s'ha post. Necessitava el mar, necessitava l'horitzó, necessitava el vaivé incessant de les onades, escuma lleugera, mirada llunyana ... Quan s'ha fet fosc, el fred s'ha apoderat de la meva solitud. Aleshores he comprès que havia assistit al meu propi crepuscle. Hi ha camins perquè hi ha peus. Hi ha amors perquè hi ha cors. Mai no diguis que tot s'ha acabat. Tot final és un nou principi... Und jedem Anfang wohnt ein Zauber inne, der uns beschützt und der uns hilft zu leben Traducció al català

Hi ha primaveres arreu

No hi ha motius per a pensar que les coses que avui semblen impossibles ho hagin de continuar sent demà. L'actual impossibilitat no implica necessàriament la impossibilitat futura. Aquesta és l'arrel de qualsevol optimisme. El temps esporga les branques seques i fa llucar brots nous. Hi ha primaveres arreu esperant qualsevol excusa per a florejar a cor què vols. Hi ha primaveres dins teu que fa anys que coves... ¿Per què hauries de resignar-te a ser sempre hivern?

Entre les ombres

Vivim entre les ombres, amagant-nos de la llum excessiva que podria ferir-nos les pupil·les. Hem après el llenguatge dels gestos imperceptibles, semàntica críptica, telepatia d'incògnites. Vivim entre les ombres com fugitius impossibles que malden per atènyer el seu instant de glòria. Rere el teló, entre bambolines, florim com roses efímeres en un jardí fictici. Vivim entre les ombres perquè som veritables.

La justa llunyania

La imatge del Montseny nevat és una imatge poderosa. De lluny estant sembla una muntanya perfecta. De lluny estant moltes coses semblen perfectes. Com ara Déu, l'ésser més llunyà que mai ha concebut l'home; el més llunyà i el més proper, quina paradoxa no? Regnum meum non est de hoc mundo (Jo 18, 36) o Regnum meum intra vos est (Lc 17, 21)? En què quedem? El problema és quan t'hi acostes. Tot depèn de la distància. Com ara l'amor, que no suporta ni massa presència ni massa absència, perquè creix i s'intensifica en la justa llunyania ... Nascuts per a desaparèixer