ENTRELLUM

Serà la calorada de l'estiu o aquesta crisi que sembla un túnel sense sortida, però la cosa està que bull, sobretot la cosa política, que és la cosa pública, la de tots, encara que alguns se'n vulguin desentendre agotzonant-se en el seu cau privat. Bull d'ençà que l'Estatut va ser trinxat en nom de la Sacrosanta Constitución Española ( “la indisoluble unidad” !). Bull d'ençà que centenars de milers de catalans vam manifestar-nos tot col·lapsant el centre de Barcelona. Per dignitat, perquè ningú no decideixi per nosaltres, perquè quatre togats no poden tombar la voluntat de tot un poble. Aquesta bullimenta es va escalfar encara més amb l'embranzida espanyolista ran de la victòria de la Roja al mundial de futbol. Les rojigualdas contrastaven amb les estelades. Quin abrandament. Independentistes (separatistes) versus espanyolistes (unionistes). Alguns parlen de “fractura social”... Símbols i sentiments es barregen en aquesta olla que xarbota cada cop més. Per aca...

La finestra on Prezi

En el seu dia, vaig haver d'acumular desplaences, Viure en solitari, vestir de manera senzilla i nodrir-me de poca cosa; Però sabia que el cos i la fama només són obstacles en el camí. Quan hagueu trobat un indret tranquil on fer les pràctiques, Conreeu amb determinació la gran concentració. Què n'és, de difícil, perfeccionar alhora cos i ànima! Si no heu pogut desplegar el cos, comenceu per la naturalesa innata. Per la qual cosa, abandoneu el lucre i la celebritat. Amputeu tota passió i ja no hi haurà impediments. Quin és l'obstacle? Tot depèn del vostre valor i de la vostra voluntat. Qui us posa entrebancs? Tot és a les vostres pròpies mans. Gaudir de gran renom, ser un escriptor reconegut, tot això són bagatel·les. Manteniu-vos indiferents a les robes sofisticades i a les taules opulentes. Acumular bronze i jade no us conduirà a la salvació. Poemes en prosa, cants i versos ben rimats No són més que ensopegades en el camí. Sigueu com la boirina o el fum vaporós, Com les f...

Aquest vespre he rebut el següent correu: ERC!!, PP, PSC, IC i CIU!! HAN ACORDAT AVUI LA PRIMERA RESPOSTA UNITÀRIA DESPRÉS DE LA MANIFESTACIÓ INDEPENDENTISTA DE DISSABTE DE MÉS D’UN MILIÓ DE CATALANS: VOTAR EN CONTRA DEL LA ILP PER CONVOCAR UNA CONSULTA POPULAR SOBRE LA INDEPENDÈNCIA AQUESTA ILP ERA EL PLA B DAVANT EL BLOQUEIG DEL TC A L’ANTERIOR INICIATIVA POPULAR PRESENTADA PEL REFERÈNDUM D’INDEPENDÈNCIA Benvolguts/des companys i companyes, ...

Ressaca d'emocions. Regust dolç d'esperança. Som el que som i som molts . Ningú ens robarà el futur. He vist mirades de nens plenes d'horitzó, vells que ranquejaven sota el sol, veus i cors cridant el mateix crit, cantant la mateixa cançó, amb les eines ben esmolades, pas a pas, amb serenor... Ho vaig piular al Twitter

"La sentència del Tribunal Constitucional ha tocat parts molts substancials de l’Estatut de Catalunya votat pels catalans el 18 de juny de 2006. Ha afectat la seva columna vertebral, el seu nucli dur: la nació, la llengua, el finançament, les competències i el seu blindatge. Estem davant una actitud clarament contrària al que ha de ser una interpretació flexible i oberta de la Constitució. El pacte constitucional de 1978 ha quedat tocat amb aquesta sentència. En aquestes circumstàncies és quan els països han de demostrar que tenen caràcter. Si som una nació, i ho som, ara hem de demostrar-ho i exercir com a tal. És per això, que em sumo al post unitari per demanar la participació en la manifestació convocada per Òmnium Cultural, el proper dissabte 10 juliol a les 6 de la tarda, en defensa de la dignitat del nostre país sota el lema “ Som una nació. Nosaltres decidim ”. Ara més que mai, Catalunya ens necessita. Cal que la gent sortim al carrer per la nostra dignitat nacional, pels ...

Vista la sentència , queden dues alternatives: o les urnes o les armes . Les armes les tenen ells. Ells fan les (nostres) lleis i les interpreten. A nosaltres ens queda l'acatament o la revolta . Les nostres armes són les urnes . Si encara tenim dignitat i aspirem a la llibertat com a individus i com a poble, no podem admetre de cap de les maneres que algú decideixi per nosaltres. Vaig néixer català i moriré català. Cap tribunal ni cap exèrcit aconseguiran que renegui de la meva identitat . Ni borbons ni autonomies ni hòsties. Ni zetapés ni rajoys. El que em quedi de vida lluitaré per a defensar-me de la púrria espanyolista que ens ha escanyat econòmicament i que encara es pensa que pot seguir trepitjant-nos. La seva indisoluble unidad me la passo per l'arc del triomf. Consideraré traidor a tot català que accepti l'actual estat de coses. Ruïna i decadència ens ha portat España. L'única salvació es diu INDEPENDÈNCIA .

Primer vaig creure en la religió , després en la filosofia , més tard en la literatura ... A hores d'ara el que està en crisi no és solament el meu compte corrent, sinó la meva fe en les paraules . A mesura que passen els anys sóc més escèptic . Em pregunto quina serà la propera fe que em captivi... Et tinc a tu, la natura i el silenci . (¿O ets tu, la que em tens a mi, com em tenen la natura i el silenci?). L' amor no és una fe, sinó un fet, cosa que no és cap déu ni cap idea ni cap paraula. No necessito creure en tu perquè sé que ets real, sovint més real que jo mateix. En mi ja fa dies que no hi crec. La vida és un seguit de descreences.

El meu cervell és inestable Trontolla sovint amb daltabaixos químics que acceleren o alenteixen el seu funcionament precari Pujo i baixo sense mesura talment muntanya russa descontrolada Hi ha drogues que m'ajuden Hi ha ambients que m'assosseguen Postes de sol i badies de blau turquesa i carícies sinceres abans d'endormiscar-me No tinc la clau del pany secret Fa dies que vaig perdre la busca de la brúixola Provo de sobreviure sense ensurts Escriure és una forma de consolar-me Demà pot ser pitjor El futur és aquesta tarda No em jutgis massa de pressa Intentaré de no decebre't