6.12.11

T-64

Elles encara dormen. Dormiran potser fins al migdia. La boira plana sobre el llac. Els roures, més marrons que grocs, estan tristos. Ell para la taula per a l'esmorzar: Miel Pops de Kellogg's, galetes Principe, Cacaolat, suc de pinya... Els troncs fa estona que cremen a la llar. S'entreté fent números. ¿Fins a quin punt pot reduir les despeses? ¿Té un límit, la vida frugal, o sempre podem arribar més lluny? ¿Al final de totes les dietes no hi ha un desig de consumpció, és a dir, l'inevitable impuls suïcida? Treu les cendres de la cuina. Sempre que treu les cendres i les llença al bosc pensa en l'amor i la mort. Allò que va ser foc i va escalfar ara és freda grisor, si més no reciclable: les arrels se'n nodriran i tornaran a esdevenir fusta combustible. El cicle mai no s'atura, l'etern retorn de les mateixes coses, els elements incessantment renovables. Elles encara dormen i no en saben gran cosa, de tot això. Són massa joves. Quan ell tenia la seva edat creia en el déu opusià i n'era conseqüent. Ara només creu en el déu que fa créixer els bolets i fa volar el pit-roig. La resta és pura impostura.

3 comentaris:

Joan ha dit...

Avui hem passat prop de casa teva, amb la bici pujant per Barcedana fins Hostal Roig i baixant per la carretera. Ja has pujat al Sant del Bosc?

Toni Ibañez ha dit...

Hola Joan,

Al Sant del Bosc ja hi he pujat 4 cops d'ençà que sóc aquí. La primera ascensió la vaig relatar al T-3.

Des d'Hostal Roig surt una pista d'uns 10 km que puja fins a la Portella Blanca (des de la qual hom pot veure el poble abandonat de Rúbies a l'altra banda del Montsec). Te la recomano per fer en bici.

Salutacions

Joan ha dit...

L'he fet ja algunes vegades, igual que la que va a Rúbies (cal baixar un quilòmetre o dos direcció Vilanova de Meià, i surt una pista cap a la dreta). És una petita meravella, com anar cap als boscos de Toló des d'Hostal Roig!
Quina meravella poder viure en aquest entorn...