16.12.11

T-71


Fa dos dies que està llegint amb fruïcio El salvatge dels Pirineus de Pep Coll, un autor de la comarca nascut a Pessonada. Ja ha arribat a la pàgina 175. De seguida es va sentir identificat amb Ventura Mir, l'entranyable protagonista que, trastocat pels llibres, ho deixa tot i se'n va a viure aïllat dalt d'un feixanc.

La novel·la li recorda una mica El baró rampant d'Italo Calvino, que un dia va pujar als arbres i ja no va tornar a baixar. És la vella història de l'assilvestrat (cimarrón, feral, runaway, maroon, vogelfrei) que, pels motius que siguin, decideix fugir de la societat per tal de viure lliurement, com van fer els anacoretes, els ermitans, Thoreau, Unabomber, et tutti quanti.

Primer cal prendre consciència de l'esclavatge al qual estem sotmesos i, després, fer mans i mànigues per escapar. No és gens fàcil. Com a mínim et diran boig. Seguint la inspiració romantico-roussoniana, el retorn a la wilderness implica un trencament amb el sistema establert (on el que predomina és la corrupció), tot recuperant la innocència edènica del bon salvatge. Vam ser expulsats del paradís, però l'enyorança d'aquest paradís no ens abandona mai.

A la pàgina 63 el mossèn del poble ho expressa molt bé:
No confiïs que baixi pel seu compte. Com més temps passi allà dalt, pitjor. Es tornarà fer, igual que les cabres que se separen del ramat s'assalvatgen. Has vist mai que una cabra assalvatjada torni voluntàriament al corral?
Ell ja porta sis mesos assilvestrat a la casa de Terradets i amenaça amb continuar. Cada cop que baixa a la ciutat se sent més estranger i més estrany. Potser sí, que s'està tornant un "salvatge". ¿Té raó el rector quan diu que no hi ha marxa enrere?

2 comentaris:

joana ha dit...

A mi em fas enveja sana...
Però hi ha tants lligams que deu costar i molt però i la recompensa?
Deu ser en majúscules:RECOMPENSA.
Jo et vaig seguint i no me'n puc estar de comentar-te.
Les farinetes de fajol les compro a la garrotxa. Estan fetes de farina de fajol molrada, aigua i sal. Es fregeixen amb oli d'oliva i després sobre un paper secant s'hi espolsa sucre o sal depenent de com les vulguis, dolçes o salades :)

Toni Ibañez ha dit...

Joana,

Sempre que pensem en "recompenses" el cap se'n va inevitablement cap a l'aspecte material (diners, premis, etc) Aquest és l'aspecte crucial del qual s'allibera el fugitiu (outsider): el seu "guany" no es pot mesurar d'acord amb els paràmetres materialistes que regeixen el sistema de valors predominant. Simplement ingressa en una nova dimensió on el que compta són altres qüestions.

T'agraeixo el teu interès i els teus comentaris.

Aquestes farinetes m'encantaria provar-les! Jo sóc més de dolç que de salat.