4.1.12

T-80

No hi ha pressa per a res. Bonança els primers dies de l'any. La boira s'ha esquitllat i, en el cel ras, llueix un sol magnànim que omple el futur de bons presagis. No hi ha pressa per a res. El que fem o deixem de fer és pura gesticulació. El que hagi de venir vindrà. Cal obrir les finestres de bat a bat perquè, malgrat el fred, el cor s'ompli d'aire nou. Contemplar els cims nevats. Passejar pel bosc. Ser humil i ambiciós al mateix temps. Somiar. No hi ha pressa per a res. Tot arribarà. El fruit del treball, el fruit de l'amor, el fruit del dolor, el fruit de la soledat. Som aquí per a lluitar. Som aquí per a fruitar. Dormen les serps i els muricecs. L'entreson dels peixos sota les aigües del llac. Ell remena un joc de cartes plenes de possibilitats. Poder fer-ho tot, poder estar a tot arreu, poder romandre. No hi ha pressa per a res. L'hivern és l'estació més flegmàtica.

2 comentaris:

Arcangelo ha dit...

Per desgràcia, tot convida a l'optimisme i a l'estoïcisme quan es depén d'un mateix i de la natura. A la ciutat, amb la socialització imperativa, tot fa pitjor pinta. Bon 2012, si és que aquests desitjos signifiquen quelcom.

Toni Ibañez ha dit...

A les ciutats cada cop hi haurà menys futur (atur, inseguretat, indignació, revoltes, desesperació, canibalisme...)

La socialització, aparentment necessària, és una font de perills potencials cada vegada més factibles. Quan el ramat té gana s'esvalota, sobretot si els gossos i els pastors només van a la seva.

Els desitjos signifiquen quelcom en la mesura que no condueixin a la frustració. Cal posar els mitjans perquè això no es produeixi.

Bon 2012

T