Salta al contingut principal

Pegellida


L'horòscop no s'equivoca. Ens equivoquem nosaltres. Quan estem lluny, estem molt lluny; i quan som a prop, som tan a prop que ens fonem l'un amb l'altre, el teu cos sobre el meu cos, com una pegellida que s'aferra a la roca. Què més tenim, sinó la pell i la certesa íntima? Creure. La fe i la voluntat de ser. La paciència. El futur. Tan lluny que som abisme. Tan a prop que fa vertigen. Contra la pegellida que s'aferra a la roca, no poden res les onades irracionals, tramuntanades i escumes salvatges. La closca inamovible guarda el secret d'una carn saborosa. L'horòscop no s'equivoca. Ens equivoquem nosaltres. 

Comentaris

docus ha dit…
Tant de bo, tinguessis raó. En el meu cas, tot i sentir-ho quasi igual en algun moment, penso ara que les sensacions ens confonen. Espero que no sigui el teu, i que la raó us acompanyi també.
Toni Ros ha dit…
La raó va i ve, com les sensacions, com tot en aquesta vida...

Ens sentim confosos quan no "controlem" el que (ens) passa, i aleshores diem: és estrany...

Potser es tracta de fluir sense quedar-se gaire estona en cap idea o en cap sensació, evitant sobretot les negatives, els mals rotllos...

Potser hem de ser una mica més savis i aprendre a trobar la sortida dels laberints foscos... Com? Encenent la llumeta que tenim a dins...

Gràcies docus!
Joana ha dit…
I tots la portem a dins aquesta llumeta, encara que no ho sabem, i no s'apaga mai.
Toni Ros ha dit…
There's a light that never goes out... cantaven The Smiths

Gràcies, Joana!