21.8.12

Sense fi


Penúltima setmana d'agost. Temps de móres. Assegut sota els eucaliptus de La Pelosa, m'arriba la flaire de les paelles que cuinen a la guingueta i la fressa dels nens que juguen amb un matalàs d'aigua. M'he rasurat el cos sencer, closca inclosa. Després he vingut a remullar-me i a prendre el sol en pilotes en el meu racó preferit, entre Montjoi i Jóncols. Espero amb candeletes que tots aquests turistes desapareguin aviat. Massa cotxes, massa pols, massa barques, massa gernació. Intento imaginar-me la tardor assegut en aquest mateix banc... 

De mar endins arriba una nuvolada baixa. Sembla boira o fum. Les hores són plàcides. No demano res més a la vida: aquest paisatge i tu, sense fi.

6 comentaris:

Jeremias Soler ha dit...

Certament, a la Costa Brava, a ple agost, costa trobar algun espai de solitud. Si no és per terra, és per mar que arriben els turistes, i duem amb ells el consumisme i la dependència de tot el que és material i que està relacionat amb la imatge social i establerta.
Fa plorar veure els micos sapiens així, tan uniformats, tan previsibles, tan poc creadors, amb tan poques ganes de cercar allò que hi ha més enllà del conegut, del previst, del tipificat. Sabessin el que es perden!

Tangata Manu ha dit...

Hola Jeremias,

Certament, la solitud no és cosa estiuenca vora mar.

Avui escoltava converses entre alguns propietaris de barques (o petits iots) que arribaven a la cala... Saps de què parlaven la majoria? Dels seus vaixells, dels motors... i del Barça!

Demanar creativitat als "micos humans" (com els anomenes tu) és com demanar dàtils a les figueres.

Salutacions ben nues!

Anònim ha dit...

Llegeixo 1984, llegeixo aquest post i penso:
Per què la "prole" no pot gaudir del mateix que gaudeixes tu?
Entenc la burla cap als propietaris de barques, però i tots aquells que estan tancats en ciutats la majoria de l'any?
Per què ens creiem tan especials?
Per què no podem compartir, fins i tot el paisatge?
Ens pertany?
Una mica d'humilitat, sisplau!

Tangata Manu ha dit...

Benvolgut o benvolguda anònim(a),

Et felicito per haver escollit una magnífica lectura estiuenca. Orwell no decep mai i, en concret, aquesta novel·lassa t'ajudarà a entrendre moltes coses de la societat actual... i futura.

Els proles gaudeixen del que gaudeixen i servidor gaudeix del que gaudeix. Sovint gaudim del mateix, no creguis. Tots mengem, bevem, cardem, dormim, etc. Per tant, hi ha gaudis que compartim tots els "micos humans" (per seguir amb la denominació d'en Jeremias). Suposo que, si ens elevem una mica en l'àmbit d'allò que és cultural, molts proles no hi arriben perquè no ho entenen. Per exemple, gaudir de la música de jazz o d'un poema o d'una visita a una pinacoteca no està a l'abast de tothom. Aquí sí, que ens diferemciem, em temo. I sí, som especials, si més no en això. És el que és i només es pot solucionar amb cultura i sensibilitat.

Jo no m'he burlat de ningú, sinó que m'he limitat a reproduir les converses que he escoltat.

Per descomptat, el paisatge no pertany a ningú i jo puc compartir el que sigui amb qui sigui, encara que de vegades el que em ve de gust és estar sol i no tenir tres iots davant dels nassos mirant-te amb prismàtics.

Humilitat tota. Sóc un pobre mico sapiens sense iot que busca un raconet perdut i isolat per a quedar-se nu com va venir al món... Només aspiro a la pau i a la tranquil·litat.

Definitivament, agost no és el millor mes.

Anònim ha dit...

Em quedo molt més tranquila (no m'agraden les eles geminades) sabent que ets humil, tot i que m'ho hauries de demostrar, perquè dir-ho és molt fàcil.
Deixa'm sisplau insistir una mica més ja que no m'he quedat assossegada. Dius que no t'has burlat de ningú... Potser explícitament, no, però sí que hi ha una certa crítica. Deixa'm suggerir-te que algun d'aquests que comentaven les boneses d'en Tito sobre el iot potser s'han passat l'any creant (esperem que coses maques) i que justament ara volen descansar i deixar la ment relaxada.

Qui sap si la conversa que has sentit precedia una nova conversa sobre qui podria ser un bon lider per una nova, hipotètica i única plataforma per la independència del nostre país...

Tot són fragments. Es pot crear una realitat amb fragments?
Només el collage està fet de fragments. No m'agrada el collage.

Sóc una anònima empordanesa.

Tangata Manu ha dit...

Anònima, no donis tantes pistes que encara sabré qui ets, que empordaneses no en conec tantes, encara.

Les el·les gemin·nades ten·nen el seu morbo eh... :D

Queda't ben aSSoSSegada, doncs, que la calor que fa no és bona per a les neurones. Suposem, per tant, que tots els propietaris d'iots són creadors i persones humils.

Sobre el tema del líder i la plataforma única... Què vols que et digui? Potser en faré un post. Fa dies que acarono la idea de ficar-hi cullerada.

Petons