10.6.15

L'artista efímer


L'art és efímer, com ho és l'artista. Si la natura és proteïforme, per què no ho som nosaltres? Per què ens entestem a romandre sempre en el mateix paper de l'auca sense ser capaços de mudar o d'arriscar noves performances en nous escenaris? La vida consta de cicles que comencen i acaben. Cada etapa inclou nous reptes, nous aprenentatges. La lleugeresa de l'ésser no hauria de ser insuportable, sinó engrescadora. Ja has sigut tot allò que pots ser? Has esgotat els somnis? De què tens por? Sota el sol tot és nou cada dia. Somriu i balla perquè l'energia que t'empeny és divina. Instrument ben afinat, canal obert, permets que la vida es manifesti en la seva puresa espontània. Les formes passen. Els objectes també. Queden les paraules, ombres que aspiren a copsar l'essència. Tanmateix la llum no pot ser dita i l'amor veritable es nodreix de silencis...      

4 comentaris:

Anònim ha dit...

No existe ni artista, ni obra efímera. Mientras el artista permanezca en su particular visión del mundo, existirá arte. De igual modo, la persona contempla la obra artística. Todo arte se perpetua en el espíritu de quién lo crea y de quién lo capta.

Lo mismo ocurre con la obra artística, aunque ésta desaparezca -antes o después - ha sido y será en la medida que alguien la interiorice, la tenga presente o simplemente recuerde las emociones y mensaje que le transmitió (que muchas veces es distinto al que pretendía reflejar el artista con su obra, si realmente pretendía transmitir algo con su obra).

Me huelo que se está formando un colectivo de artistas ampurdaneses que compartirán, como ya lo hacen, su arte y buenos momentos.

Te veo feliz y entregado.

Un abrazo,


Javier

11 de junio de 2015

NINA ha dit...

Mola el video.
Oooh no, tomorrow is not too late, tomorrow is tomorrow, another day another chance!!!!!
ULTREIA for ever.

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

No se per quins setze ous, ni com ho has aconseguit, o com t'ho has fet, però la sensació és que has ASSOLIT LA FELICITAT ABSOLUTA, lluny dels aldarulls quotidians en que ens movem la resta de mortals. Tot és al seu lloc i tot està bé, sembla, felicitats!, no és fàcil, i tu prou ho saps. Si és que n'hi ha de sana, sana enveja tinc de tu i del teu estat actual.

SALUT, I QUE DURI!

Toni Ros ha dit...

Jo no he fet res, Francesc. Precisament quan m'he retirat del món i he deixat de fer jo (ego), és quan ha aparegut la Màgia... Res no està al seu lloc, perquè no sé on estaré demà, però tant se val, improvisarem, com sempre. La clau és confiar. La vida és meravellosa si som generosos i valents. Amb la por no anem enlloc. L'enveja mai és sana. Cadascú fa el seu camí, i aquest camí és sagrat, únic, inimitable. Sigues tu mateix.

Una abraçada

T