6.6.15

Lluna taronja


Lluna taronja sobre el mar. 
Segueixo el fil de l'incert.
Arribes i te'n vas amb el misteri indesxifrable.
Deixes un record preciós
(la dansa de Shakti, regust d'eternitat)
Hauria de plorar, però m'estimo més el silenci 
i la remor de l'aigua que acarona la sorra.
Lluna llunyana, enigmàtica, res no sabem de tu,
ni el nom ni la llum remota, ni totes les estrelles
que pengen d'un fil tan fràgil com el cor.
Vaig ser jo, que vaig crear-te, jo qui t'invocava,
jo que em delia per fondre'm amb la teva rialla.
Lluna taronja, camí de foc que m'assenyala
la derrota de l'esperança.
Què en faré, de tanta solitud?
Quina tendresa enyoraré quan 
els llops udolin a l'alba?
Segueixo el fil de l'incert,
pedra sobre pedra,
passa rere passa,
sobredosi de paraules. 
I tu, altiva, distant, inhumana,
llueixes el teu menyspreu sobre
la nostra desgràcia.