5.10.15

Buda decapitat


He vingut a veure què s'esdevé. Sense plans ni intencions ni expectatives ni projectes, sense cercar res concret, obert simplement a la realitat, observant amatent aquest teatre de l'ésser on som titelles divines gesticulant ridículament. El paradís és ara i aquí. No cal anar enlloc. No hi ha guió, no hi ha destí. No sóc ningú, no existeix la llibertat ni la volició ni l'elecció. El somni de l'ego és el somni de la separació. 

La ment sempre vol analitzar, calcular, etiquetar, planejar, controlar, manipular, perquè té por i necessita seguretats. Però l'Ésser és absolutament incognoscible. La ment fracassa sempre i continua autoenganyant-se amb noves històries que inventa, nodrint-se d'il·lusions. Som contes contant contes. Soroll i moviment i confusió sempre, quan el que ens cal és silenci i quietud i claredat.  

Vull deixar que les coses siguin sense intervenir-hi gaire. Lliurar-me, rendir-me, despullar-me, ser vulnerable. Plorar. No hi ha ningú. No hi ha res que pugui ser fet.  La idea de "camí" és absurda. Per què he de caminar sempre cap a un altre lloc? Per què sempre he de procurar ser millor del que sóc? Què significa "millor"? 

L'alliberament és un canvi energètic. "Despertar" per adonar-se que existeix la Totalitat, la Unitat, la pura immediatesa que és tot el que pot ser. Existeix la vida que es manifesta en totes les formes. Deixa de preguntar i de buscar respostes, perquè la vida és la resposta. No hem d'entendre res, sinó viure-ho. Les paraules són ombres que no ens deixen veure la llum. 

Desaferra't de la teva presumpta identitat. No ets ningú. No ets res. Re-connecta't amb l'Ésser. Aleshores ho seràs Tot. El somiador s'ha de dissoldre. Hem d'anar més enllà de la limitació corporal-mental-egòtica per a fondre'ns en la Totalitat de l'energia còsmica. De la contracció a la dissipació en lo il·limitat. Viure en el desconeixement. Infantilment en la vibrant vivacitat. Que el misteri de la vida ens xucli en la seva eterna Espiral...... 

Només existeix Energia. No et deixis entabanar per les aparences. 

Decapita't.            

Aquest és el secret. 

Això és tot el que hi ha.

5 comentaris:

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

Son energia, atrapada en un cos feixuc i escadusser, el dificil és alliberar-se d'ell.

Toni Ros ha dit...

La mort vindrà dolça i alliberadora, paciència, és qüestió de temps...

Anònim ha dit...

No hace falta encontrar para buscar. Tampoco hace falta buscar para encontrar. Sólo puede encontrarse quién se sabe perdido. Aquellos que no buscan ya han encontrado o son zombies. Sumergidos en un mundo de vana ilusión.

Toda búsqueda es un construirse o un descontruirse hacia el encuentro de un yo futuro o pasado.

Quien busca no vive el presente, lo mediatiza.

Solo aquel que en su búsqueda se halla lo que pretende conseguir de ella, se encuentra a sí mismo.

Javier

5 de octubre 2015

Toni Ros ha dit...

La que busca es la mente y, buscando, se proyecta hacia el futuro. Lo hace por pura supervivencia, porque solamente puede existir como relato en el tiempo. La mente no sabe qué hacer con el ahora y con lo inmediato. Queda paralizada, inane, idiota. La meditación aspira a desactivar este mecanismo autopropulsivo de la mente. La identitad (ego+mente) se autodetermina en la construcción de "mi historia". Si esa ensoñación denominada "yo" colapsa, entonces podemos aspirar a un vislumbre de la Nada-Todo, de lo Divino. Mientras continue el juego-sueño egótico, no hay espiritualidad posible. Por tanto, urge perderse lo antes posible. No se trata de "encontrarse a sí mismo" (menuda chorrada), sino de todo lo contrario. Porque no hay un "sí mismo" (Hume ya lo dejo clarito). En realidad no hay nada estable ni permanente, excepto las quimeras que inventamos para autoconsolarnos. Placebos para aparentar que llenamos ese vacío inllenable. Nosotros no vivimos la vida, es la vida la que nos vive desaforadamente mientras creemos tener el control...

Toni Ros ha dit...

Un bon article complementari al post: http://pijamasurf.com/2015/10/budismo-neurociencia-y-la-ilusion-del-yo/