ENTRELLUM

Acabo de descobrir un grup ... La niña imantada Són bons, refotudament bons.

Div. 1 : Entrevistem Marc Vidal al programa "Capvespre" de Ràdio Vallromanes Dill. 4 : M'entrevisten al programa "A Bona Hora" de Ràdio Sabadell Div. 8 : Sopar de comiat a la Mercè T. Diss. 9 : Recital poètic amb el Grup Erato de Vallromanes Dima. 12, dime. 13 i dij. 14: Faig de vigilant i corrector a les PAU (UAB) Diss. 16: Constitució del nou govern municipal Diss. 23 : Revetlla de Sant Joan Div. 29 : Lliurament del XIV Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida

Esquitxos del ranvespre sobre el llit, la imminent lluna plena, res no té sentit, vagareges pels carrers a l'encalç d'ombres incertes, ningú no sap com et dius, filla de les estrelles, mon cor sense tu crepuscleja, mon cor sense tu cenotafi de desigs, torna aviat, amor, no triguis gaire, mos dits dibuixen absències, els llavis s'esquerden, la dansa dels neguits, torna abans que la foscúria envaeixi l'últim racó del meu pit, esquitxos de valls sense rius, de neus sense cims, de fados eterns que regalimen malenconies, torna aviat, amor, que la nit és massa nit si tu no hi ets...

Em telefonen de Ràdio Sabadell . Em pregunten si sóc l'autor de http://www.llenguacatalana.com . Què? Sóc l'artífex d'algunes pàgines web, però d'aquesta no... Insisteixen: sí, la dels insults . Ah! El propietari del domini em va demanar permís per a penjar la llista. Dic que aquesta no és la més completa, que n'hi ha una altra amb 3.000 insults malgrat que fa temps que no l'actualitzo. Em volen entrevistar al programa " A Bona Hora ". D'acord. Serà dilluns vinent dia 4 de juny a les 11:20 . Xavier Bosch ja em va entrevistar pel tema dels insults a " El món a RAC1 ". Es veu que és una cosa que fa gràcia, una manera divertida d'omplir uns minuts radiofònics. Dic que, després d' això , he fet més coses, que també podem parlar de literatura o de blogs , però sembla que per a molts jo sóc el dels insults . Què hi farem. Per alguna cosa haurem de passar a la història. Que me n'oblidava: divendres entrevistem Marc Vidal al progra...

Fase de desintoxicació política. Ja ho vaig escriure fa temps: al meu poble la política és cosa de dones. Ja s'ho faran . Mentrestant, provo d'intuir la trajectòria erràtica de les arrels del bambú . Fins que no arriba el mes de maig no sé per on llucarà la bèstia. Enguany ha avançat uns quants metres i amenaça amb envair la gespa... Tot és qüestió de descobrir a temps el brot indesitjable i arrencar-lo de soca-rel. Si deixés la natura en plena llibertat tot el jardí esdevindria en pocs anys un bosc de bambús ; i no estaria malament, però ja no seria un jardí. La natura en plena llibertat (una expressió si més no curiosa) és sempre selvàtica. Jo m'estimo els meus bambús, la meva glicina, la meva olivera, la meva magnòlia, el meu llorer, el meu arboç, el meu avet, el meu margalló, el meu rododendre, la meva murtra, la meva mahònia, la meva hortènsia, la meva camèlia, els meus rosers, etc. la qual cosa no significa que no els mantingui a ratlla, perquè, dementre no es demost...

La Mercè és una professora de català del meu institut que enguany es jubila. Els companys del seu departament han organitzat un sopar de comiat i han deixat a la sala de profes un llibre de dedicatòries en el qual tots podem regalar-li unes paraules. Jo he escrit el següent text: Per a la Mercè T. Qui iubilat, non verba dicit, sed sonus quidam est laetitia sine verbis. (Sant Agustí) No hi ha un sol camí. Cada peu, cada mà, cada dit, cada ull, cada llavi fan llur itinerari... Cada cèl·lula del cos, cada replec de l'ànima, esperances, somnis i records... I el cor entreteixint cada batec, enfilant tots els instants. No, no hi ha un sol camí, però la vida sembla una línia, un tatuatge indeleble sobre la pell del temps que fuig, el temps que esfulla les roses i fa florir les llàgrimes. No, no hi ha un sol camí, sinó tants com estrelles té la nit. Som el caliu que resta després de totes les batalles, la tendra mirada silent que tot ho diu sense paraules. Joia, doncs, i llarga vida!

Sobre l' abstenció , em ratifico: Catalunya és cada cop més idiota Sobre els resultats al meu poble: Hem perdut

Rebo aquest mail: Benvolgut, El recital ha anat bé, crec que molt bé. Han vingut els poetes Jordi Pàmias, Rosa Fabregat, Teresa Roses, Pere Rovira i Carles M. Sanuy. Els rapsodes han rebut força aplaudiments. Un professor ha enregistrat en vídeo l'acte d'avui i properament --si no hi ha cap entrebanc-- es penjarà a la pàgina web del Gili i Gaya. Ja t'avisaré. Cordialment, Miquel Viladegut Aquí teniu la portada del llibret (no podia faltar Lo Marraco ): Ha estat el mateix Miquel Viladegut l'encarregat de recitar dos fragments d' UCP . M'ha fet molta il·lusió que, per primer cop, uns versos meus siguin dits a la ciutat on vaig néixer. M'honora poder seguir l'estela de Màrius Torres (que reposa molt a prop d'on visc ) i Guillem Viladot , dos veritables mestres ponentins. He d'agrair-te, Miquel, aquesta iniciativa. Avisa'm quan estigui el video. Aquí més Agraïments

JUNTS AVANCEM PER UN VALLROMANES MILLOR

S'acaba la campanya, s'acaba maig, s'acaba el curs... L'estiu ja és aquí. Al matí plovisquejava i ara fa una calor enganxifosa. Juntes d'avaluació de 2n. de BTX. Últim examen amb els de 1r. Pregunta número 3: Explica què significa aquesta frase del Manifesto (113) d'Unabomber: "La llibertat i el progrés tecnològic són incompatibles" Piulen els ocells. Badallo. Intento relativitzar. La política pot ser una activitat apassionant sempre que no te la prenguis gaire seriosament. Més que d'un joc, es tracta d'un art: l'art d'aconseguir caure bé al màxim número de persones sense deixar de ser tu mateix. Seducció. Identificació. Projecció. La veritable política és quelcom més que quatre pancartes i quatre fulletons plens de demagògia barata; la veritable política és (o hauria de ser) un compromís personal de servei públic on el bé comú passa per davant de l'interès particular. Plató parla del sacrifici que s'exigeix al governant el q...