Salta al contingut principal

Entrades

Pell de pruna

Com vaig insinuar ahir , el guanyador del XIV Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida és Joan Olivares amb l'obra Pell de pruna . En parlen: Vilaweb Ontinyent i Las Provincias . També s'hi podia haver presentat el Sub

Montilla a Vallromanes

Avui el Muy Honorable Cordobés del Año ha dinat al meu poble, concretament al millor restaurant , just davant de l' Ajuntament . Sembla ser que era un dinar amb empresaris. No ha tingut ni la cortesia ni la delicadesa protocol·lària d'avisar de la seva presència a les autoritats, potser perquè a les darreres eleccions el PSC ha perdut els dos regidors que tenia al consistori vallromaní i els del seu partit ja no pinten res al nostre poble, o potser perquè s'ha assabentat que a la sala de plens encara no han penjat la seva foto. La qüestió és que en volia fer una crònica, com la vaig fer quan va venir Carod a la Carpa o, més recentment, quan ens va visitar l' Artur Mas . Ni curt ni peresós , he agafat la càmera digital i he anat a esperar-lo a la plaça. He vist un parell de policies de paisà, algun guardaespatlles mal camuflat; però vet aquí que eren dos quarts de tres i encara ni rastre del MH. Jo duia la documentació en regla per si me la demanaven i havia prepara...

Un dijous com un altre

La meva filla m'ha despertat a les 5 de la matinada perquè se n'anava a Port Aventura . M'han ingressat la devolució de la declaració de la renda . Claustre especial del 10è. aniversari de l'institut amb un romanço de Jaume Arnella . Dinar de germanor (100 persones) preparat per Pep Salsetes. Un vi infame m'ha tingut tota la tarda amb el cap fora de joc. A les vuit, mig endormiscat, he assistit al ple de l' Ajuntament . M'ha agradat molt tot el que ha dit la flamant Regidora de Cultura. He cobrat la mesada amb estrenes. He quedat per mail amb l' Albert Fàbrega per a visitar plegats La Pedra del Diable . La meva filla ens explica entusiasmada que ha pujat vuit vegades seguides a la Stampida . Encara no tinc el cap a l'hora. Demà lluna plena. Bona nit i destapa't.

La Pedra del Diable

El terme municipal de Vallromanes està encerclat per quatre fites: 1- El Castell de Sant Miquel + poblat ibèric 2- El Dolmen del Collet d'en Gurri 3- La Roca Foradada 4- La Pedra del Diable Ubiquem-les en el mapa: El Castell de Sant Miquel (1) marca el límit amb el terme de Montornès. Al nostre vessant de muntanya hi ha el poblat ibèric, del qual en parlaré un altre dia. El Dolmen (2) ( aquest concretament és una galeria coberta amb lloses de volt que conserva una de les lloses del sostre i part del corredor) està situat en el límit amb el terme de Santa Maria de Martorelles. La Pedra del Diable (4) pertany a Vilassar de Dalt (per pocs metres no es troba dins del nostre terme!). S'hi arriba per l'antic camí de Premià, agafant un trencall a mà dreta que hi ha entre Can Gurguí i Can Raspall. Aquesta pedra és un menhir que devia fer tres metres (està escapçada per un extrem) i que ara jeu en un revolt del camí... Me la va ensenyar en Vicenç de Can Maura ( a.c.s ) com si f...

Sèrie La Pedra del Diable

(27.06.07) La Pedra del Diable (16.07.07) Visita amb l'Albert Fàbrega (28.08.07) El diable viu a Can Duch (14.09.07) El menhir de la Pedra del Diable (15.09.07) Seguint el rastre d'Obèlix (18.09.07) En Manel de Can Raspall (09.11.07) Informe sobre La Pedra del Diable (16.11.07) El menhir retrobat (06.05.08) Passejada a La Pedra del Diable INFORME DEL MUSEU ARXIU DE VILASSAR DE DALT Premsa: Diari Maresme Web Vilassar de Dalt Avui La Pinya El Punt

De la importància de la voluntat

La intel·ligència està sobrevalorada. No n'hi ha prou amb " veure " quina és la sortida, sinó que cal moure els peus cap a la sortida si el que volem és sortir. El " problema " de la vida rau aquí. Tenim la voluntat malalta, que és com dir que "ens manca motivació" per a fer les coses. Schopenhauer i Nietzsche van identificar la clau de l'existència humana tot subratllant el seu nucli: la voluntat de poder o el poder de la voluntat. La resta és secundari. Sóc el que vull en la mesura que voler determina el meu horitzó vital . Aquest voler és el que dóna sentit als meus actes. Perquè només pot tenir sentit una vida creativa . Crear és voler ser i voler fer ( operari sequitur esse ), voler instaurar la novetat allà on només hi ha inanitat, voler superar els límits, els cànons, les pautes... Planteja-t'ho seriosament: ¿Què vols tu, a la vida? La resposta a aquesta pregunta és fonamental. Hi ha vides desorientades, vides que naufraguen, vides...

De la problematicitat de la vida

Hi pensava ahir quan caminava pel carril bici : la vida és un seguit de problemes que cal resoldre. Després d'un problema en ve un altre. Els problemes no s'acaben mai. La intel·ligència és la capacitat de resoldre problemes trobant la millor solució possible . No tots els problemes tenen solució, però un problema insoluble ja no és un problema, sinó una putada grossa. El problemes solubles han de ser resolts. La vida tota és El Gran Problema. Si ets capaç de trobar-hi un sentit , pots dissoldre, fins a cert punt, la perplexitat existencial; si no, hauràs d'aprendre a conviure amb el dubte, amb la boira, amb la confusió... Hi ha gent problemàtica: són els imbècils que en comptes d'ajudar a resoldre els problemes en generen de nous. Hom suposa que la felicitat seria l'absència absoluta de problemes, allò que vulgarment s'anomena "tenir la vida solucionada". Ara bé, una vida sense problemes ha de resultar espantosament avorrida, és a dir, una vida sen...

50 pulsacions per minut

Mal de cap. Paracetamol Pharmagenus 650 mg. Revetlla de Sant Joan: musclos a la flamenca, salmó amb salsa tàrtara, cava, coques, etc. Lliris i assutzenes . No som el que la gent creu que som. Hi ha detalls que ens delaten. Magnolier sense flors . Estic aprenent a suportar-me. Papallones. L'ànima de les roses és el seu perfum. Jo tenia una ànima i la vaig perdre en un revolt del camí. Ara només tinc un cos que tendeix a la flacciditat. No hi ha núvols. Som esclaus de les nostres virtuts. Ella pela carabassons. La ressaca de massa passat. Al jardí el senyal del router és molt baix. La platja deu estar atapeïda de gent. Em costa pensar en les possibilitats reals que s'amaguen a la punta dels meus dits. Si deixessis de fumar series completament i definitivament perfecta. Dins el meu cor hi ha una esperança que té el color dels teus ulls. Fa un ventet molt agradable. 50 pulsacions per minut.

Ya nos vamos solapando...

Rebo un mail de l' ínclit Juan Abreu : Mi estimado Toni Ibáñez, me gustaría usar este comentario tuyo en la solapa de la primera edición analógica de Rebelión en Catanya que aparecerá próximamente. Dime si te parece bien. Aprovecho para mandarte un abrazo. —Juan Abreu Abans de menjar caragols i llobarro, i sense reflexionar gaire sobre el meu vot de demà, passo un matí distret llegint Rebelión en Catanya de Juan Abreu, una novel·leta divertidíssima que imita l’estil d’Orwell a Animal Farm . Us asseguro dues hores d’hilarant lectura. Molt recomanable per als acòlits d’ERC i altres bufanúvols amb vel·leïtats taratrubeolíniques … L’argument és una típica reductio ad absurdum amb un final realment genial. L’humor i l’autocrítica són les millors armes contra la imbecil·litat generalitzada. — Toni Ibàñez, 18/06/06 Li responc: Joder joder joderrrrrrrrrrrrrr Me vas a poner en un compromiso!!! Vale, acepto, pero has de poner al lado de mi nombre la dirección de mi blog, oséase: Toni...

Nació.catosfera

Un missatger em porta un paquet que conté el llibre de Saül Gordillo Nació.cat . L'obro de pressa i, quan arribo al Sumari, comprovo que SG ha titulat tota la segona part del llibre CATOSFERA . I no solament això, sinó que ha tingut el detall de cloure'l (pp. 123 i 124) amb aquesta mateixa paraula tot fent esment de la meva humil i miserable persona... Avui em llegiré el llibre tranquil·lament i, segons com, en faré una ressenya... 18:27 RESSENYA El llibret està bé fins a la pàgina 69. Vull dir que la primera part ("Revolució.cat") és molt llegívola perquè ofereix un relat ben estructurat dels fets i dels seus protagonistes. Sobta trobar-te Montilla pel mig i la intervenció providencial de La Caixa. El problema del llibre és la segona part (titulada genèricament "Catosfera" -la paraula ja havia aparegut abans a la p. 63-) i la tercera ("L'explosió dels blocs"). De la p. 69 en endavat trobem una amalgama, un poti-poti de coses, un allioli ma...