ENTRELLUM

Aquest any el recordaré sempre. Els motius són massa personals per a consignar-los en aquest ciberdietari. Ho sento pels meus biògrafs. Pessoa deia que Se depois de eu morrer, quiserem escrever a minha biografia, Não há nada mais simples Tem só duas datas — a da minha nascença e a da minha morte. Entre uma e outra todos os dias são meus. Jo us ho poso encara més fàcil: 2009 . Hi ha un abans i un després d'aquesta data. A Rapa Nui vaig morir i vaig tornar a néixer. A partir d'aleshores tots els dies són meus. Segona cosa. Un immens homenatge als meus pares, sobretot a la meva mare . Ells ja saben per què. El meu agraïment filial. El meu amor incondicional. BENVINGUT 2010 ! (amb lluna plena)

Obra? Autor? Manel va encertar l'anterior Confiança (Enric Vila)

El diumenge 27 de desembre de 2009 a les deu de la nit, Antonio Expósito, amb una severa intoxicació etílica, es va enfilar dalt d'una grua de la construcció. L'última persona amb la que havia parlat era la mestressa del bar més proper. Tot deixant-li un bitllet de deu euros, li va dir: “Si demà no estic mort, me'l tornes, que el necessitaré per anar al cardiòleg”. L'Antonio era un home gran, barbablanc, sense família. Les dates nadalenques poden ser molt depriments. El carrer es va començar a omplir de veïns i de curiosos. Els cotxes s'aturaven. Primer van arribar els Mossos i després una ambulància. Van trucar als bombers. Les persones que el coneixien el cridaven des de baix: “Antonio, Antonio, baixa, home, que prendra's mal”. Ell seguia escales amunt sense fer cas. Una dona rossa va escalar uns esglaons i va estar una bona estona dient-li coses fins que, en vista de l'èxit, es va posar a insultar-lo: “Cabró, filldeputa, vola, vola com Superman.” Quan l...

És quan ho has abandonat tot que no trobes res a faltar. És quan has fugit de tot que ja no et cal fugir més. Arribes a un punt sense retorn on només existeixes tu, sense passat ni futur. En el mirall de la solitud, l'ombra esdevé llum, el neguit alegria, la lluita pau, el somni fruit. És quan t'has perdut completament que pots trobar-te a tu mateix, sense màscares ni comèdies , despullat de qualsevol miratge.

Escriu Gauguin a “ Noa Noa. Estada a Tahit í ” : “La civilització se me'n va de mica en mica. Començo a pensar d'una manera simple, a no tenir gaire odi envers el proïsme -més ben dit, a estimar-lo. Gaudeixo de totes les fruïcions de la viuda lliure, animal i humana. Defujo allò factici, entro en la natura: amb la certesa d'un demà igual que el dia present, tan lliure i tan bell, la pau s'apodera de mi; me les enginyo com tothom i ja no tinc vans maldecaps.” I una mica més endavant afegeix: “Ben destruït, ben mort, efectivament, el vell civilitzat a partir d'aleshores! Renaixia; o més aviat, en mi prenia inici un home pur i fort. Aquell assalt cruel seria l'adéu suprem de la civilització del mal.” I llavors el pintor s'amistança amb Tehura, una indígena de tretze anys. No es tracta d'establir categories morals des de la perspectiva europea. El salvatge, el bàrbar, el pur, el simple, el lliure, el "llop selvàtic sense collar" (com el va anomena...

Obra? Autor?

L'argument pot semblar simple : una altra d'indis contra vaquers, amb la diferència que ara els indis són Na'Vi , uns humanoides blaus que viuen en un altre planeta (Pandora) i foten deu peus d'alçada Els vaquers, en comptes de cavalls i rifles, disposen d'uns artefactes destructors que esgarrifen, però el seu esperit no ha evolucionat ni un gram des del genocidi originari sobre el qual es fonamenten els USA, on els pioneers foren sobretot criminals. (Lo de la Democracy va venir després, quan només quedaven indis a les reserves). Militars , és a dir, descervellats inframentals, criatures de bolquers que ho "solucionen" tot per la força bruta. Sembla simple, sí, però no ho és. Una barreja de Jurassic Parc, Stars Wars, Ballant amb llops, Pocahontas i Alien. La Força vs La Ciència (Raó) -Vid. tb. Agora d'Amenabar - Colonialisme vs Ecologisme Superioritat tècnica vs superioritat espiritual Una civilització que s'imposa per la força... ¿és "civ...

Encara que la idea inicial era oferir- lo només com a e-book, al final he caigut en la temptació (val a dir que empès per la insistència d'alguns) de materialitzar- lo cel·lulòsicament. Fins i tot m'he fet enviar un exemplar per a veure com quedava la criatura analògica . I la veritat és que no queda gens malament. Vet aquí: LA ISLA SIN SERPIENTES A més, l'he rebaixat uns euros ( oferta especial de Nadal ). I ara us deixo un vídeo... El papel atenaza al ebook

Avui fa 4 anys que vaig escriure el primer post d'aquest blog. (L'1 de gener farà 6 anys del primer post al meu primer blog ) A hores d'ara, ENTRELLUM manté 1.500 posts en línia. (Els 700 de TdQ van ser esborrats quan van passar al paper ) Bloguejar és un hàbit (no tinc clar si una virtut o un vici) i una manera de ser escriptor . He intentat deixar-ho vàries vegades , però no puc. En aquest temps, han passat moltes coses, han canviat les circumstàncies. El que queda són els arxius , un rastre de mots endreçats cronològicament, engrunes de mi mateix , una obra en progrés , escrita a raig, dia rere dia. Els blogaires som onanistes , narcisistes, exhibicionistes... Potser ho fem per a sentir-nos vius , com si el blog fos un mirall que ens retorna en forma de llum l'ombra que som. Per a vosaltres, que em llegiu.

Ja s'acaba el 2009. Ufff, quin any! El recordaré sempre. En aquests moments hi ha dos temes que em preocupen molt especialment: La independència de Catalunya #13D El perill de l' integrisme islàmic a casa nostra Ambdós tenen a veure amb la immigració , l'actual i la dels anys seixanta, la franquista, la que ens va portar els xarnegos . L'actual immigració és més tutti-frutti : moros, negres, sud-americans, xinesos, russos... És un fet que tota aquesta allau immigratòria ha diluït substancialment la catalanitat de Catalunya. El problema de la independència és un problema d' identitat . França es troba de ple en aquest debat . Saber qui som, però sobretot saber què volem ser, cap on volem anar. Que Catalunya es descatalanitza és una evidència palmària. La descatalanització ha portat una espanyolització creixent i, si badem massa, deixarà pas a una islamització perillosa . Ens agradi o no, la demografia s'imposa. Els immigrants són subjectes de drets i de deu...