ENTRELLUM

El temps que passa ens salva del naufragi. Refer una vida desfeta té molt de mèrit. Sempre havies cregut que l'amor i la felicitat -com deia el puto Nietzsche- eren pròpies de botiguers, vaques, cristians , dones, anglesos i altres demòcrates... Ara que estimes i ets feliç, voldries oblidar tot el que vas aprendre en els llibres, tota la brossa que, any rere any, va embrutar-te les neurones i et va embossar el cor. Massa intel·lectualisme. Massa escepticisme. Massa cinisme. Massa nihilisme. Masa filosofia. Massa literatura . Grau, treurer Freund, ist alle Theorie, und grün des Lebens goldener Baum. (Goethe) S'acaba el millor abril de la teva vida amb lluna blava i la promesa d' un nou camí ple de verd i arbres daurats . El negre i el gris queden enrere. Queden enrere la hipocresia, la impostura, les màscares, la covardia d'una vida acomodada plena de seguretats fictícies. Com el vell roure que treu fulles noves, la teva saba reneix de les cendres hivernals. El riu de...

Foto feta des de casa el dia de Sant Jordi a les 20:38

Ahir vaig poder votar anticipadament en la consulta popular sobre la independència. La meva aportació a la Diada de Sant Jordi és aquest text que surt publicat a Siqmunda : ERISTOFF BLACK No és fàcil trobar la veritat enmig de tantes bajanades, com si la palla i el gra fossin la cara i la creu del mateix decorat on som ensarronats a còpia d'anuncis i titulars, missatges com teranyines que ens empastifen el cervell. Les formigues també treballen, s'afileren, van totes a una. La primavera és un prodigi de pètals efímers i cuques que reviscolen. Jo em sento molt més pletòric que a l'hivern... ( segueix llegint ) Bona Diada de Sant Jordi! NB: No em busqueu per cap paradeta perquè enguany no signo llibres. Quin descans!

1998    IX Premi Comarcal Narrativa Òmnium Vallès Oriental  1999    X Premi Comarcal Narrativa Òmnium Vallès Oriental    2000   XI Premi Comarcal Poesia Òmnium Vallès Oriental   2001  XII Premi Francesc Català Poesia Òmnium Perpinyà     VII Justas Literarias del Camino de Santiago XII Premi Jalpí i Julià de Narrativa de Sant Celoni X Premi de Narrativa Curta Manuel de Pedrolo 2002 XI Concurs de Conte Curt Sant Bartomeu de Montuïri III Certamen Literari Les Millors Pàgines XIV Premi Santa Perpètua de Contes Breus X Premi de Contes Emili Teixidor IX Premi Vent de Port de Contes 2003  VII Premi Literari de Narrativa Montserrat Roig XV Premi Santa Perpètua de Contes Breus II Premi d'Humor i Sàtira Jaume Maspons   2004 IV Premi Lletra de pàgines web de lit cat: blog guanyador de la votació popular 2005 IV Premi de Poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater V Premi Lletra de pàgines web de lit cat...

AELC - QUI ES QUI - ENCICLOPEDIA - VIQUIPEDIA - BIO PREMIS - LLIBRES - PREMSA - LITERATURA 2.0 - CATOSFERA LIT ENTREVISTES - PARTICIPACIONS - MANIFEST-05 - MANIFEST-08 POESIA - VIDEOS - BUBOK - INSULTS - VIATGES - BLOG TAO TERRADETS WIKILOC CaP RaS aRT English

"El matí que havia de marxar va endreçar tot el planeta. Va escurar ben escurats els volcans en activitat. Tenia dos volcans en activitat. Li anaven molt bé, al matí, per escalfar l'esmorzar. També tenia un volcà apagat. Però, tal com deia ell: «No se sap mai!». Per tant també va escurar el volcà apagat. Si estan ben escurats, els volcans cremen a poc a poc regularment, sense erupcions. Les erupcions volcàniques són com quan es cala foc en una xemeneia. Evidentment, a la nostra terra som massa petits per escurar els volcans. És per això que ens provoquen tants maldecaps." El petit príncep , cap. IX, Antoine de Saint-Exupéry

La tarda s'allarga com el regust que m'has deixat als llavis abans de marxar. Sota les cendres volàtils del volcà fem la viu-viu fins que toquin les campanes de l'hora foscant. El teu somriure em bressola. No temo res ni ningú. Sóc un ocell que es deixa endur pel vent que pentina els arbres. La tarda s'allarga com l'eco de la teva veu quan deixo el mòbil. Hi ha una certesa profunda al fons del cor, una pau que no coneix escletxes. La nit ens amaga sota els llençols. Som una sola carn. Ho vencerem tot. La tarda s'allarga com el record més feliç, com la infantesa desada a l'ànima. No cal córrer ni esperar miracles. N'hi ha prou amb el batec amansit, amb donar-se la mà i caminar l'un al costat de l'altre, fonent les mirades, sempre endavant.

"N'estic fins a la soca dels ous" (p. 60) de gastar-me una pasta gansa comprant llibres de paper. 18 euros són molts euros per aquesta novel·leta que no arriba a les 200 pàgines. MC és la història d'una fugida. "Jo he fugit tota la vida, sempre" (p. 62). ¿Fugir per a què? "Per provar de ser un altre" (p. 11). "Una serp que mudava la pell..." (p. 34). De Mallorca a Barcelona. La novel·la fa curt, sembla interrompuda en el moment que la cosa comença a posar-se interessant. ¿Hi ha prevista una segona part potser? La llengua emprada (segons l'autor " inventada "), clafida de mallorquinismes, provoca l'exasperació per l'abús dels diccionarismes: enfony, calibòssia, tudat, traülla, nítols, cofurna, bòbilis-bòbilis, flastomis, aconhortà, pròdrom... És el que sol passar a les òperes primes: un vol demostrar tot el que sap, ho vol fer tant rebé que es passa tres pobles i ho enfarfega tot de barroquisme. "T'entaferra...

A les envistes de la magnífica glicina del River , assegut en un banc davant la font de la Sirena , a redós dels magnoliers, mentre una colla de pàrvuls rep les explicacions de la seva mestra... Un indret perfecte per a encetar la lectura de Males companyies de Marc Cerdó...

Matí plujós. M'he empadronat a Lleida. A veure si puc votar el 25-A. He enllestit un text per a Siqmunda . Fa setmanes que he perdut la fal·lera per escriure. És el que passa quan vius la vida amb plenitud, que les paraules destorben. Després de molts anys, aquest Sant Jordi no signaré llibres. De totes maneres, no fa gaire he publicat dos poemaris a Bubok : Mandala i Hanua Nua Mea . A més, tinc dues novel·les al calaix que publicaré qualsevol dia. Em trobo en una etapa d'assossec creatiu. La vida és molt més que literatura. Sortosament. És com si hagués perdut la fe en les paraules. Noto que se'm queden curtes, que no serveixen per a expressar el que visc. Suposo que es tracta d'una crisi temporal. Entrellum també se n'ha ressentit. La primavera s'ha vestit de pluja. Jo m'he despullat de literatura...