30.4.10

Un camí ple de verd i arbres daurats


El temps que passa ens salva del naufragi. Refer una vida desfeta té molt de mèrit. Sempre havies cregut que l'amor i la felicitat -com deia el puto Nietzsche- eren pròpies de botiguers, vaques, cristians, dones, anglesos i altres demòcrates...

Ara que estimes i ets feliç, voldries oblidar tot el que vas aprendre en els llibres, tota la brossa que, any rere any, va embrutar-te les neurones i et va embossar el cor. Massa intel·lectualisme. Massa escepticisme. Massa cinisme. Massa nihilisme. Masa filosofia. Massa literatura.

Grau, treurer Freund, ist alle Theorie, und grün des Lebens goldener Baum. (Goethe)

S'acaba el millor abril de la teva vida amb lluna blava i la promesa d'un nou camí ple de verd i arbres daurats. El negre i el gris queden enrere. Queden enrere la hipocresia, la impostura, les màscares, la covardia d'una vida acomodada plena de seguretats fictícies.

Com el vell roure que treu fulles noves, la teva saba reneix de les cendres hivernals. El riu de la sang es desborda....

No calen més paraules. La vida no és una qüestió de paraules, sinó de fets, d'actes, de vivències, d'experiències, de sentiments, d'emocions, de sensacions... Davant tot aquest allau vital, fins i tot les paraules més poètiques semblen clofolles buides i inútils.

Aviat farà un any que vas fer el salt. El tornaries a fer mil vegades per tal d'arribar on ets ara. Un camí ple de verd i arbres daurats.

5 comentaris:

Nuria Castillo ha dit...

M'alegra llegir-te parlant de viure en plenitud. Et desitjo el millor.

Una abraçada desde Barcelona,

Núria Castillo

Anònim ha dit...

Paraules que arriven al fons del cor. Donen pau i tranquilitat. El temps que passa ens salva del naufragi.

manel ferran ha dit...

Me n'alegro molt del teu canvi, Toni¡ Endanvant i que duri aquest nou status....¡

Júlia Zabala ha dit...

m'agrada aquesta sensació de plenitud! Benvinguts els salts que ens porten on volem arribar. O ben prop, almenys! :)

Ignasi Revés ha dit...

Noi, encara ets viu?