3.4.10

Dins el sepulcre


I'm walking by the river. I just want to be alone. La meva malaguanyada vida. La puta primavera amb les seves putes flors. Els putos ocellets amb les seves putes cançonetes. Ja corren les serps. Ho he perdut tot. Guanyo aquesta buidor plena de llibertat inútil. Guanyo sencer l'horitzó, cims nevats, cel i núvols, l'apoteosi de la contradicció.

Dins el sepulcre, talment Crist, somio la resurrecció. Trobaran el meu cadàver per la ferum pestilent que desprendrà dies després de mort. Cremeu-lo i llenceu les cendres a l'abocador. No cal embrutar més platges i més rius. Puto Pessoa. Puto Nietzsche. Em cago en la puta mare que els va parir. El riu va ple d'aigua. Vomitives calçotades familiars. El meu cor fet xixines. Ja ploraràs. Sempre s'acaba plorant. Les llàgrimes són la signatura de la veritat. La resta és pura farsa, il·lusionisme.

Dins el sepulcre, a les fosques, deixo d'esperar que truquis, que tornis. Se me'n fot. Només vull estar sol per assaborir aquest dolor. És meu i em pertany. Tu sigues feliç lluny de mi. És l'ego que es rebel·la i lluita. És l'ego que s'aferra a l'àncora que ets. Fa dies que no menjo. El riu em diu que sigui home, que em tregui aquesta carota de ninot. Putes papallones. Formigues atrafegades carregant provisions No hi ha camins per a l'esperit valent. Tot és inèdit. Quan tornis sabré perdonar-te com Déu ens perdona a tots. Per sort, hi ha un àngel que em sosté i no em deixa caure.

Dins el sepulcre, talment Crist, descanso del suplici. Faig veure que m'he rendit. Demà us enlluernaré. Demà seré gloriós.

4 comentaris:

Arcangelo ha dit...

Ahá... ja és ben cert que només after we've lost everything we're free to do anything. El cel només s'aconsegueix agafant impuls a l'infern!

PD: El blog aquest de l'angelet és una ofensa al disseny. I Buck dich és una cançó de Rammstein no massa angelical.

Príncep de les milotxes ha dit...

He hagut de fer gran la fotografia per desfer la il·lusió; abans d'engrandir-la pensava que era una soca tallada d'arbre vell, com aquelles per on camine amb Jana; però després he vist de nou l'esperança. Fixa't què ric ets per tal de veure la pura neu de l'horitzó i que s'arrengleren les paraules (no putes, sinó magnífiques) ordenadament, així senzilles, a la punta dels teus dits quan dius pels ulls allò que reté el teu cervell gris fins a l'hora del Mot Final...
Amén.

Et respecte perquè ho dic ací, http://espaiclaudator.blogspot.com/2010/04/professio-de-fe.html i en formes part ja sagradament humana.

Me estoy columpiando ha dit...

Y cuando entraron, no encontraron nada, y sin embargo, Tonieschtzet "anastasió" por email cuando le dio la gana.
Enviará a sus apóstoles a Tomás viento fresco por los agujeros de su cerebro, para que recuerden que fueron heridas físicas las que padeció su ego, olvidando que hay más clavos en el mundo que para montar un millar de ferreterías. Y sin embargo su carne seguirá creciendo, y con la madera, podemos hacer un banco, pequeño, pero muy cuco, para cuando nuestro culo también, necesite un descanso.
Me gustaría firmar como Jesucristo García, pero ese nombre ya está cogido.

Manel Ferran (Les Penelles, La Noguera) ha dit...

Ànims Toni¡ No et deixis véncer per un infern imaginari....¡¡¡