7.4.10

Còmplices de la primavera


Plou a Lleida. La pluja esbandeix els dies passats enllustrant-nos l'ànima. Llàgrimes, pluja, riu, mar... liqüefacció... liquiditat... aquesta blanesa... la tendresa més íntima de la teva abraçada... els sucs que regalimen... la suor que ens amara... Li pots dir "felicitat" si aquesta paraula fos capaç de condensar tanta bellesa, tanta intensitat, tanta veritat... Es queden massa curtes, les paraules. Plou a Lleida. Els nostres somriures il·luminen l'univers. Som còmplices de la primavera.

2 comentaris:

Una que es mullarà ha dit...

doncs jo m'he deixat el paraigües a casa, maleïda primavera

Àlex ha dit...

A això se li pot dir veritable "Prosa poètica"... Ensimismador!