La imatge del Montseny nevat és una imatge poderosa. De lluny estant sembla una muntanya perfecta. De lluny estant moltes coses semblen perfectes. Com ara Déu, l'ésser més llunyà que mai ha concebut l'home; el més llunyà i el més proper, quina paradoxa no? Regnum meum non est de hoc mundo (Jo 18, 36) o Regnum meum intra vos est (Lc 17, 21)? En què quedem? El problema és quan t'hi acostes. Tot depèn de la distància. Com ara l'amor, que no suporta ni massa presència ni massa absència, perquè creix i s'intensifica en la justa llunyania...
Comentaris
He recordat que l'article de l'Enric Vila parlava avui de la distància. Algú ha copiat?:)
"Les relacions amb les idees, com les relacions amb les persones i amb el món, i fins i tot amb un mateix, són més un problema de distància que de penetració. És un dir, però sempre que algú m’ha perseguit amb un gran fal·lus (i no parlo necessàriament d’homes), m’ha col·lapsat el sistema. Potser no hi ha una distància perfecta amb cada cosa, però sí que hi ha una distància perfecte per a cada moment."
És un escrit una mica espès però suggerent.Crec que és un personatge interessant. En tens opinió formada? -si vols dir-la-
Opinió sobre EV? Cap ni una, ni formada ni sense formar. No el conec personalment. Escriu llarg i embolicat.
Bona foto.