6.1.11

L'amor és un somni que no s'hauria d'acabar mai


Camino molt a poc a poc. Trigo el doble de temps que altres vegades. Amb les mans enrere, m'entretinc a cada passa, ensumo el bosc, trepitjo les fulles humides, observo el vol dels ànecs, intento deixar de pensar. No és tan fàcil.

Encara no tinc clar com he arribat fins aquí. Sembla un miracle. El camí de la vida és un misteri absolut. Voldríem esbrinar d'on venim i cap a on anem, però totes les filosofies s'han estavellat en la mateixa roca dura: no hi ha respostes definitives als interrogants fonamentals. En el meu cas concret, me'n faig creus. El passat és pura confusió. El futur és un full en blanc. No tinc plans. Cada minut, cada segon, em deixo sorprendre per la vida.

Estic profundament agraït perquè no mereixo res del que tinc. Malgrat la meva ineptitud, els déus han sigut molt generosos. He gaudit de tantes coses, de tantes experiències, de tantes atencions que, per molt temps que visqui, mai no podré tornar ni una mínima part de tots els regals que he rebut.

El regal més gran que ens poden fer és l'amor
. Les persones que ens han estimat i ens estimen són el nostre veritable patrimoni (i, de vegades, també matrimoni). Només hi ha una manera de correspondre a l'amor: estimant. No és tan fàcil.

L'amor és un somni que no s'hauria d'acabar mai...

5 comentaris:

Júlia Zabala ha dit...

hi estic tan, tan d'acord...
miraré de llegir el llibre ;)

Toni Ibañez ha dit...

I hope you enjoy it!

Anònim ha dit...

Amb aquest post m'has tornat a caure bé. Espero que tot vagi bé. Per aquí genial.

Toni Ibañez ha dit...

M'alegro, Anònim(a), del teu canvi de parer. Tot va bé. Per ON genial? (ah, que l'indret també és Anònim!)

Anònim ha dit...

Per la capital de Barcelona!