Deixes el mòbil a casa, camines 10 minuts, et despulles, prens el mar i prens el sol, medites, oblides el temps, oblides les paraules, oblides les mentides del món, t'oblides de tu mateix (...)
Dónes gràcies, et vesteixes, camines 10 minuts, retornes al mirall, a la pantalla, als mots, al rellotge (...)
El món segueix girant i segueix mentint, però tu ja saps on rau la veritable llibertat (...)
Demà tornaràs a llevar-te per a saludar el primer raig de sol i acomiadar el darrer (...)
Entremig, això que anomenem "vida" (...)
Veritat i llibertat són sinònims.
Comentaris
¿Qué cosa podremos pensar que ya no haya sido dicha?
¿por qué seguimos buscando todavía?
...no dudes, cree solamente...
pero claro, eso es lo que yo hago, y muchos más, no todos.
Camina sereno y descansa en lo que has aprendido, sin prisas, sin miedos, sólo con amor por todo, y gratitud.Ya has probado la paz, no permitas que se te escape...
Permíteme Isabel utilizar una parte de tu texto para poner mi granito de arena:
En mi opinión ya no es tiempo ni de pensar (que algunos ya lo han hecho), ni de escribir y lo lamento por los escritos tan bonitos con que Toni nos deleita, pero sinceramente, ya basta de palabras y pasemos a la acción!
Nos llenamos de palabras y criticamos cómo hacen las cosas los demás y cómo de diferentes lo haríamos nosotros, pero qué fácil es hacerlo desde el sillón!
Nada más! Lo siento pero tenemos una sociedad altamente hipócrita y no lo digo por los presentes precisamente.
Quan parlem d'ACCIÓ de què parlem? De fer una "revolució"? O més aviat de canviar cadascú els seus hàbits i de donar exemple? Jo voto més per aquesta segona opció, la qual és en si mateixa revolucionària... Però les idees i les paraules no poden estar prohibides, perquè ens fan humans, ens permeten comunicar-nos, per tal de passar després a l'acció individual i col·lectiva. I contra la hipocresia, el que jo anomeno "viure veritativament" (o sigui, lliurement: sent tu mateix i fent allò que et dicti la teva consciència)
L'individualisme va en contra de l'evolució. La paraula clau és coratge.
Mercè
Para mi, es el mejor post que has hecho nunca...que yo conozca.
Javier
La ilusión del existir...
¿Y si fuera verdad esa gran mentira?
A diferencia de otros animales, generamos ilusiones. Nuestra consciencia nos lleva a eso, yo me conformo con ser un animal. Mi consciencia es un medio más para reafirmar mi esencia: sobrevivir en la jungla del mundo. Sin filosofías, sin creencias, sin religión. Sin nada más que mi instinto y mi intuición que me llevan a vivir plenamente lo que soy, sin convencionalismos y moral que me ate.
Diario de un hombre salvaje,
Javier
Un día después.
"Diario de un hombre salvaje" seria un buen título para un blog (o libro)
Sobre si es el mejor post que he hecho o no, todo es discutible. Cuesta descubrir qué es exactamente LO QUE DEPENDE SOLAMENTE DE TI MISMO... Ahí se encuentra la clave de TU verdad y de TU libertad (cuando se identifican)
Ser un animal puede resultar más satisfactorio que ser un determinado tipo de humano...
Gràcies per signar el comentari!
La teva frase: "L'individualisme va en contra de l'evolució. La paraula clau és coratge" mereixeria una llarga explicació.
Resumint molt, diria que potser el sentit de la vida consisteix a esdevenir un individu, és a dir, arribar a ser tu mateix diferenciant-te del ramat i dels models socials estandaritzats, o sigui, evolucionar en un procés d'individualització molt personal. No és fàcil. Has d'anar contracorrent i cal un coratge molt gran. O dit altrament: com més evolucionat és un ésser, menys necessita de la societat. Aquest seria un punt de vista modern, liberal, gairebé anarquista.
L'altre punt de vista és aquell que diu que un home sol no val res, que només podem avançar agrupant-nos, fent pinya (com els castellers), etc.
Ho deixo plantejat. ¿Qui té més coratge (per usar el teu mot): l'eremita autosuficient o el socialista-comunista que creu que cal avançar grupalment?
Com a nota a peu de plana afegiria que sense la tribu (grup de suport) no haguéssim arribat on som evolutivament com a espècie. Però segueixo tenint dubtes al respecte. ¿No han estat els individus egregis el que han fet evolucionar la humanitat? (de vegades més sols i herois que la una)
Mentrestant, un afegitó: només m'interessa l'evolució, i sobretot la de la resta de companys hominíds, per sobre de la meva. La resta no té importància, pur teatre... Però amb la càrrega d'ego que tenim això no és acceptable, una pena.
Mercè
El ser salvaja no conoce de paz, porque La Paz es cosa de muertos, no de vivos. Quien vive lucha...porque la vida es sobrevivir. Hacer lo contrario es llevar la existencia de un ser domesticado...contra natura.
El deseo de querer vivir más, de ser longevos, nos priva de trascendencia y nos acerca aún más al lo efímero. Vanidad de vanidades.
Javier
politica sin principios
placer sin conciencia
riqueza sin trabajo
conocimiento sin caracter
negocios sin moral
adoración sin sacrificio"
Mahatma Gandhi
Crec fermament en humils i petites accions, en aquell petit pensament que et porta a fer el primer pas que t'allibera, que et fa veure que ets lliure per fer tot el que vulguis, que ets capaç, i això només ho aconsegueixes TU sol, individualment, sortint de l'aborregament del ramat.
Aprendre per imitació és més senzill, per tant crec que la base és l' amor i l'exemple. Prefereixo caminar sola. No m'interessa en absolut aquesta pretesa "evolució" que ens ha portat a la misèria, no només econòmica, sinó també moral, a ser persones miserables (si no podem "tenir" coses no "som" feliços), a la destrucció, a la corrupció, als atemptats indiscriminats...
La hipocresia em produeix malestar i n'hi ha arreu, bufff.
Que tothom faci el que pugui en la mesura que pugui, per part meva continuaré amb les meves petites accions a nivell individual, com els somriures.
El teu somriure, aquestes petites accions, detalls immensos que converteixen el món en un lloc millor...
Gràcies per la teva aportació!
Yo haré todo lo posible
Javier
Javier
he leido todos los comenntqrios varias veces y llegó un momento en que me pareció estar otra vez fente a aquella caja de lanas revueltas con las que paecía no se pdía hacer naa útil...Sin embargo sí tejíamos mantasn preciosa con los colores en armonía..Esto es igual. Estos diálogos tan diferentes,a veces no tanto pueden también resultar enn algo muy positivo. Pero mpra eso debemos dejar de lado el personalismo,el "yo se más",oque alguna opinión viene de Disney World...Creo que ya los cansé, así que me tomo y sobre todo les doy vacaciones de mi...Les tengo mucho cariño!!
Javier