12.4.16

Let it go

Un pare i un fill a la platja fent volar un estel. Bufa llevant, brama la mar, ressonen les petxines enfilades al cordill. Tornen les barques a port amb les gavines a ressaga. Blava la mar, d'un blau intens, primaveral. El Cap de Venus es retalla entre l'aigua i el cel. Toco la guitarra i goso cantar...  
No one knows the secret that you know. No one feels the same feeling that you got. All the time they are wasting all the love living like a zombie without soul.  
El nen riu mentre el pare se'l mira orgullós. Juga que jugaràs amb el vent. Ara cau l'estel, el pare el recull, torna a enlairar-se.

Hi ha vida en aquest present i música que captiva i flors que guarneixen els camps i pells assedegades de llum i escumes blanques, blanquíssimes.

Bufa llevant, brama la mar, l'estel s'envola amunt, amunt, com el meu cor cap a tu.

Hi ha vida si hi ha amor. Hi ha vida.

    1 comentari:

    Anònim ha dit...

    Hi ha vida sense amor, però no es viu com quan estem plens d'amor. Estimar és l'elecció del qui vol viure amb plenitud.

    Un abrazo,

    Javier