La meva veïna Montse (que té cura del jardí més lluït de Cap Ras) assenyala l'horitzó i diu: "Grops de creu, maltempsada". Es refereix a la banda de núvols que s'allargassa a l'est els quals, segons ella, van cap a Mallorca.
Que el temps ha canviat és evident. Fa fred. El Canigó blanqueja. Per això ha pujat el consum elèctric, Zote Zoido, no pas perquè la vaga d'ahir no tingués incidències.
Una amiga no independentista em pregunta: No creus que la independència és una utopia? Responc: Per descomptat, que ho és. També eren utopies l'abolició de l'esclavisme, el dret a vot de les dones, els matrimonis gais, etc etc etc. L'home és un animal utòpic i ucrònic, i gràcies a això la humanitat ha anat progressant. Es tracta de crear un topos nou i un cronos nou. La República de Catalunya és la constitució d'aquest espai i d'aquest temps nou, inèdit, insòlit, però no impossible.
El nacionalisme té molt a veure amb l'idealisme i el romanticisme (ambdós corrents van néixer alhora a Alemanya), és a dir, amb les emocions i les utopies. Per això parlem d'Ítaca, la Terra Promesa a la qual arribarem després d'un llarg procés...
La Montse m'ha regalat una strelitzia, la flor del paradís. És la persona que més flors m'ha regalat a la meva vida. Sempre tinc una strelitzia sobre la taula. Fa fred. Catalítica en marxa. Els grops no han marxat encara. Dins el cor la utopia. La llibertat. El paradís dels somnis. No els abaratirem. No renunciarem. No acatarem. Som i serem per sempre utòpics.
2 comentaris:
Creo que Cap Ras es tu Shangri-la. Por mucho que viajes, siempre estas ahi.
Un abrazo,
Javier
Cap Ras es el lugar más bello y con mejor energía en el que he vivido nunca, pero confieso (con mucho dolor) que me estoy planteando muy seriamente el exilio...
Publica un comentari a l'entrada