Salta al contingut principal

Entrades

A SCRIBENDO VACARE

Com ja vaig avisar , tanco la barraca a l'agost. En això no sóc gaire original. El sedentarisme és mala cosa i, de tant en tant, cal voltar-la i veure món . Enguany no sortiré de la península ibèrica. Faré un periple bastant ampli (els amics estan molt escampats per la geografia) No puc assegurar la connexió a internet. Millor. M'anirà bé descansar de l'addicció blogogràfica . La Moleskine farà d' ersatz . Non vacamus ut vacemus va escriure Aristòtil ( Ètica a Nicòmac, X, 7, 1177b): No fem vacances per a perdre el temps. Al seu torn, sant Tomàs d'Aquino ( Sententia libri Ethicorum X, 11) diu que Felicitas enim consistit in quadam vacatione Doncs això. Em sap greu pels entrellumaires enganxats , però tranquils, que després d'un parell de dies amb tremolors, febre alta i atacs de pànic, us anireu acostumant a la meva absència provisional; segur que també us farà bé descansar una mica de tanta sobredosi entrellumínica ; a més, sempre podeu remenar els arxius ...

Te'n vas carrer enllà...

Te'n vas carrer enllà aixecant el braç, acomiadant-te, mentre la teva figura s'empetiteix pas a pas, esvanint-se en la nit sota els fanals exànimes. La lluna és un retall d'ungla esgrogueït sobre el turó de la Salve. Nit de dissabte. Estuba insuportable. No corre ni una engruna d'aire. Em sua el clatell. T'has posat una faldilla preciosa de cotó blanc i una llàgrima de Prada a la clavícula. Te'n vas i em deixes aquí amb l'única companyia de les paraules i el gintònic de Beefeater. La nit ho sap tot de nosaltres. Tot. Des que ens vam trobar al pati de ciències de la Central... Jo també ballava amb la més lletja fins que un matí assolellat de febrer de l’any 1985 una noia bufona que duia un jersei vermell i un patracol de literatura romànica sota el braç em va donar el seu número de telèfon. Di voi mi trovo, che mai gioi’ non sento / se ’n vostra gioi’ il meo cor non riposo... Només han passat 21 anys, gairebé 8.000 dies al teu costat. I ara, quan te n...

Com a català...

Com a català, sempre tinc present dos noms, dues dates i dues frases cabdals de la nostra història: LLUÍS COMPANYS en el fossar de Santa Eulàlia de Montjuïc al cant del gall del dia 15 d'octubre de 1940: " Per Catalunya! " PAU CASALS a la seu de l'ONU el dia 24 d'octubre de 1971: " I'm a catalan... " (vid. video ) Tenen raó Francesc Pujols i Enric Vila : La veritat no necessita màrtirs. El que la veritat necessita són treballadors, persones que facin coses de profit perquè la humanitat progressi. En el nostre cas, la veritat catalana necessita catalans que penquin per tal que la nostra cultura s'enforteixi i avanci amb empenta cap al futur. El final de Companys (com el de Sòcrates) no m'acaba de fer el pes, però valoro el seu simbolisme tràgic. Companys i Casals són dos models, però no són els únics. Jo aspiro a ser un Pau Casals de les lletres i anar pel món ple d'orgull dient que sóc català. Els que, al final, tinguin la responsabi...

El Guerrillero...

El "Guerrillero" Montilla confirma en aquesta pàgina i en aquest video la seva manca de formació acadèmica . A més, utilitza la seva condició d'immigrant per atraure descaradament els vots dels immigrants ("la Andaluña real") i posa Cornellà com a model per a Catalunya. "És un crack, és un coco, és una màquina de pensar..." (Maragall dixit ), una apertura de ideies que no veas , una bellíssima persona (bon gestor, eficaç, seriós, recte, responsable, generós, etc.) Pues eso, par una "Cataluña rica i plena" PP Montilla for President!

Via Mireia...

Via Mireia m'assabento que el Bloc Botxí parla de la sentència condemnatòria d'un noi que al blog criticava el seu institut. Haurà de pagar una multa de 200 € perquè algú va deixar un comentari al seu blog insultant i amenaçant un professor. Als comentaris de Botxí hi ha una discussió molt interessant. La meva reflexió, després de l'experiència bloguera d'aquests anys, és la següent: 1- És millor allotjar el blog fora del teu país. Jo vaig optar per Blogger (a banda dels avantatges tècnics evidents sobre altres sistemes) perquè així estic sota la jurisdicció dels USA. De totes maneres, cal anar amb compte amb el que es blogueja. La responsabilitat és completament teva i has d'atenir-te a les conseqüències. 2- El blogmestre també és responsable dels comentaris que la gent deixa al seu blog. En nom de la "llibertat d'expressió" no pots donar peu a què alguns esvalotats (anònims o no) utilitzin el teu espai contra altres persones. Si ho permets, ...

Per enèsima vegada...

Per enèsima vegada, em demanen que faci un poema d'ocasió ; en aquest cas ha de ser per a una parella que celebra el seu 50è aniversari de casats. Fer un poema d'encàrrec sempre em toca el voraviu perquè no sé negar-m'hi i, la majoria de les vegades (com ara), no conec les persones implicades ni assistiré a la celebració en la qual lluiran els meus versos... Tot i així, amb les muses de vacances, faig el que puc conscient que la poesia també pot tenir una funció utilitària (com diria Pla : més gallinàcia ), ençà del preciosisme verbal i de l'intel·lectualisme d'alta volada. M'he llevat mig inspirat i, en un tres i no res, he engiponat un poema-metàfora (que les metàfores, ben trobades, sempre són agraïdes perquè il·lustren les idees i els sentiments humans). Aquí el teniu, no és res de l'altre món, però farà el fet, que és del que es tracta: L’AMOR ÉS UN RIU L’amor és un riu que inunda el cor. Els anys porten de tot: pluges i sequeres, fred i calor, dies ...

Landis +++++++++++++++++++++...

Quin escàndol! Com anunciava fa dos posts , s'acaba de confirmar que el flamant guanyador del Tour d'enguany anava fins al cul de testosterona el dia que va escapar-se com si fos l' Übermensch nietzscheà (curiosament l'endemà d'una pájara increïble)... I és que hi ha coses que no són normals. Es veu que aquell dia es va llençar 60 bidons d'aigua per sobre per a refrigerar-se... Ja n'hi ha prou d'escoltar l'himne ianqui als Camps Elisis! Aquí teniu alguns enllaços: La primícia aquí Test positif pour Landis Es un dia negro La mare de la criatura Ben empipats Doping investigation BBC SER LV

El guanyador de la votació popular...

El guanyador de la votació popular del Premi Lletra de pàgines web de literatura catalana d'enguany ha estat ENTRELLUM amb un total de 207 vots , o sigui, un 18 % del total de vots emesos. Això significa que és el tercer any consecutiu que guanyo aquesta votació popular. L'any 2004 i 2005 va ser amb el blog TdQ . Ja sé que aquesta victòria és merament "honorífica" i no té la menor importància per a ningú, i menys per al jurat del Premi Lletra, però en volia deixar constància. Gràcies pels vostres vots! Prometo solemnement que l'any vinent no em presentaré.

Landis...

Landis: des forfaits surprenants Floyd Landis, engagé sur le critérium de Chaam aux Pays-Bas mercredi soir, ne s'est pas présenté au départ de la course alors qu'il en était la tête d'affiche. Ce forfait de l'Américain, qui vient de remporter le Tour de France , ne va pas manquer d'alimenter la rumeur... Car cette volte-face intervient le jour même où l'Union cycliste internationale (UCI) a annoncé qu'un contrôle antidopage pratiqué pendant la Grande Boucle avait donné «un résultat anormal» Selon les médias locaux, Landis aurait déclaré forfait sur conseils de ses médecins. L'agent John van den Akker, qui a organisé la venue du coueur de la Phonak aux Pays-Bas, ne cachait pas son embarras et son inquiétude: « Nous sommes très ennuyés. Nous avons engagé beaucoup d'argent (pour assurer sa venue) et nous attendons donc une explication de sa part », a-t-il poursuivi, « soupçonnant qu'il se passe quelque chose de grave ». Et ce dernier de conclure...

Sembla mentida...

Sembla mentida que algú que passa per professional de la llengua i que pretén donar lliçons als que pengen rètols a les carreteres, foti una pífia tan grossa al segon paràgraf del seu últim post: la paraula estrenyiment està massa estretament lligada a una determinada desagradable situació fisiològica Em sap greu, Oriol, però la paraula que empres ( estrenyiment ) no és l'adequada. Cagada l'habemus (mai millor dit). La "determinada desagradable situació fisiològica" que esmentes en català es diu restrenyiment , amb una erra al davant. És la constipation anglesa. Si punxes cada paraula podràs veure la definició exacta que dóna el Diec. O sigui, que (volent fer la gracieta amb el joc de paraules) has comès un flagrant castellanisme que pot induir a algun ciberlector a la confusió. En tot cas, caldria aclarir-ho. * Et disculpo perquè suposo que deu ser l'efecte de la calor insofrible que fot a Barcelona capital. Ja ho deia Pla l'any 1955: Abans Barcelona ...