ENTRELLUM

Hem sortit de casa a mig matí amb un sol esplèndid. A partir de Cervera hem trobat boira gebradora. El termòmetre no s'ha mogut dels 0º en tot el dia. Dinar familiar. Ha vingut ma germana petita, que viu a Portugal i té dos criatures: la Núria i l'Adrià. M'ha dit que llegeix cada dia ENTRELLUM perquè és la seva manera de no perdré contacte amb el català. La matrona, per descomptat, ha preparat unes plates de canelons, especialitat de la casa ... Li he dit que els seus canelons són famosos a internet... I ella ha respost que només cuina canelons per als seus fills! D'aperitiu ha fet uns cargols a la gormanta que estaven per a llepar-se els dits: Com que fotia un fred que pelava, no hem sortit gaire al carrer. Tanmateix mon pare ha insistit a ensenyar-me l'hort. Està orgullós dels seus calçots... Hem jugat al dòmino. Hem xerrat a l'entorn del foc a terra. La família és un gran invent. Et fa sentir el caliu de pertànyer. Quan hem marxat, la boira seguia allí fora...

L'Amaral, en un català impecable, canta : No és senzill saber cap on has de marxar Pren la direcció del teu cor Mai no es massa tard per tornar a començar Per sortir a buscar el teu tresor El meu tresor sou vosaltres, entrellumaires que em llegiu... Fa tres anys que vaig començar i, malgrat tots els malgrats, encara sóc aquí. Escriure a la xarxa sembla fàcil, però mantenir-se no ho és tant. L'any s'acaba amb una gran recompensa en forma de premi , però el millor premi és saber que tinc uns lectors fidels. Escric per a vosaltres . Cada dia torno a començar perquè cada dia ho vull fer millor. És el que us mereixeu. Us desitjo molt BON NADAL, pau, amor, felicitat i tota la pesca... Gràcies a tots. Fons musical: Camins ( Amaral ) In memoriam : 1 - 2 - 3 - 4 - 5

T’acomiades fins demà, però demà ja és massa tard. Orfe de tu, la nit m’abraça. No voldria ser tan teu . Milers de paraules-ombres que cerquen la llum diàfana, la certesa transparent, el tacte impossible, el suc que amara cel i terra, endins, ben endins, fins al fons de les entranyes, la llum cristal·lina, sol i lluna, mar i estels, endins, ben endins, fins que l’ànima s’encengui… Ensumo l’aroma que deixes entre els meus dits, aquest perfum irresistible de femella, la teva essència, endins, ben endins, camins . . . No voldria ser tan teu .

Aquest és el post número 500 d' ENTRELLUM CIBERDIETARI 06. El primer post d'aquest blog el vaig escriure el dia 21.12.05 arran d'un lamentable episodi que de ben segur tots recordareu. És a dir, que abans d'ahir ENTRELLUM 06 va fer un any i dintre de 8 dies caducarà. Aquest és el balanç: 500 posts i 68.000 visites . No hi haurà bloguicidi . Ja us anuncio que ENTRELLUM continuarà... El Montseny nevat . L'arbre guarnit. Els regals embolicats. Les fulles que voleien. Dies de relax... L'any que conclou ha estat memorable per molts motius. Ja signaria perquè el 2007 fos igual de bo... Molt agraït

Una de les satisfaccions més grans que conec és deixar de pagar un crèdit que fa anys que pagues religiosament mes rere mes. Quan veus que només et queda un rebut, sents una alegria indescriptible. Aquest últim rebut esdevé un símbol d'alliberament . Els usurers ja no et munyiran més. Et costa de creure: a partir d'ara seré més ric! És com si, de sobte, t'apugessin el sou. ¿Què faré amb aquests diners sobrers? Jo ho tinc molt clar: gastar-me'ls. Els diners no serveixen per a res més. Ens agradi o no, en aquesta maleïda societat capitalista només pots ser lliure si tens diners, tants diners que no hagis de dependre dels usurers, tants diners que no et calgui treballar, tants diners que ja no hi pensis, en els diners. No m'ha tocat la loteria. Mai en compro. No compro ni la de l'insti. Des del punt de vista de la probabilitat matemàtica, la possibilitat de què et toqui és pràcticament zero. A més, no crec en l'atzar . La loteria (i qualsevol joc d'atzar ) ...

Un dia parlaré de sexe seriosament. Fa dies que vull parlar de sexe seriosament. No hi ha res més seriós que el sexe. Per desgràcia, la majoria el redueix a l'acudit verd, la marranada, la pel·li porno o el clau superficial, però això és quedar-se amb l'embolcall sense entendre ni un borrall. M'interessa sobretot la relació entre sexe i perversitat. L_OI és una tímida incursió per aquests verals... El besar-se i el vessar-se requereixen un tractat filosòfic de primera magnitud. Fins ara cap filòsof no ha tingut els nassos d'enfrontar-s'hi seriosament. Si el temps i les energies m'ho permeten, escriuré una obra definitiva sobre el tema. Però, abans de posar-me a escriure-la, estic enllestint el meu treball de camp... Paciència.

He pogut aparcar a la zona blava de Rambla de Catalunya. Tres quarts de vuit. Cotxeres del Palau Robert . El trio Jazz-Daniels toca un parell de peces. Celebrem el 20è aniversari de Bromera [ notícia i video de Vilaweb ] La sala és plena de gom a gom. Hi ha força gent dempeus. Obsequis damunt les cadires: dues litografies commemoratives, el catàleg de l'editorial i un exemplar de l'últim número de la revista L'Illa . M'agrada especialment el dibuix que emula la portada de L_OI , però ara els llavis pertanyen a la cara d'una dona bellíssima i, en comptes de mouchette , hi ha un petit llibre sobre la seva espatlla... És genial! Reconec Clara-Simó, Jordi Sierra , JJ Isern ... El problema és que sóc a la darrera fila i costa veure les cares dels de davant. Joan Carles Girbés em presenta Josep Gregori, el director de l'editorial d'Alzira. Li dono l'enhorabona per aquesta "criatura" que ha fet 20 anys. Marta Estrelles em presenta Valèria Gaillard...

No sé què vull de tu. Saps tu què vols de mi? Paraules amatents que brollin de l'aiguaneix de l'ànima, somnis adolescens pintats amb la fràgil tècnica de l'aquarel·la, l'enyor del demà, d'allò que farem i encara no hem fet. No sé què ens espera. Un dia ho va deixar tot per a posar-se a caminar a l'encalç de l'horitzó... Una fada l'esperava a l'altra banda del món... No hi ha raons convincents per a romandre més temps dins d'aquest pou. No sé què vull de mi. Saps tu què vols de tu? NB. Aquest és el primer post d'ENTRELLUM fet amb la nova versió de Blogger

L'ardor dels climes (Postludi de Biel Mesquida) L'eròtica cibernètica (Entrevista a la revista L'Illa) L'Or à clé: une mine naine (Comentari de text de Mireia Galindo) Reflexions a l'entorn de L_OI amb motiu de la seva presentació Òscar Palazón (L'autor convidat al web de Noemi Bagés) Línia Vallès (5.1.07) Avui (8.3.07) Levante (20.4.07) InformAcció (15.11.07) Francesc Puigcarbó (17.11.07) Filant prim (1.4.08)

No sé si t'has plantejat mai la possibilitat de capgirar la teva vida completament. No, no parlo de la idea de capgirar-la, sinó del fet, d'agafar un dia i dir: n'estic fins als pebrots de la vida que porto, s'ha acabat, a la merda, a partir d'avui trenco amb tot el meu passat i començo de zero a fer el que sempre he volgut fer, a ser el que sempre he volgut ser... I no només dir-ho , sinó practicar-ho realment, perpetrar-ho. Hi ha gent que, en un moment determinat de la seva vida, ha fet un salt mortal i s'ha llençat al buit sense xarxa... És el que va fer Gauguin quan tenia 43 anys (1891): ho va deixar tot i se'n va anar a pintar a les antípodes. O Ramon Llull. O Rimbaud. Etcètera. Vaig escriure una novel·la sense signes de puntuació l'argument de la qual era precisament aquest: el protagonista ho abandonava tot i es posava a caminar... El Camí de la Tau (1999). Va guanyar un premi , però encara és inèdita ( ara ja no ) He dit capgirar , que és un v...