ENTRELLUM

El dia del pare l'amic Josep Manel va rebre un regal molt especial ... Gràcies pel teu post ! Totes les ressenyes de L_OI

Ja fa dies que el videoblog de l' Artur Mas admet videocomentaris . D'aquesta manera fa un pas endavant en l'evolució cap al veritable Web 2.0 d'acord amb les reivindicacions que alguns blogaires li vam fer a la trobada que vam tenir amb ell el passat mes de novembre . Per ara han aparegut tres vídeos gravats per tres joves, dues noies (molt maques) i un noi (no tan maco). La darrera , amb accent lleidatà, pregunta pel polèmic transvasament del Segre... He estat temptat de gravar alguna pregunta i enviar-la-hi, però he resistit la temptació. Aquest dijous un sarpat de blogaires ens trobarem amb el conseller Huguet per a parlar de la Catosfera , les Jornades , el web 2.0, el ciberactivisme, el periodisme ciutadà, el Twitter , el Facebook... ¿Voleu que li pregunti alguna cosa concreta al conseller?

Text inicial: El futur . Dia Mundial de la Poesia (poema de Josep Piera : La poesia ). Actes a Vallromanes aquest cap de setmana: dissabte al vespre "Goma gom" del grup Chapertons (Casal) i diumenge al matí Campionat de ping-pong (Carpa). Situació del Tibet i la Xina. Cançó de Lisa Stansfield . Dues exposicions al CaixaForum : "Prínceps etruscs . Entre Orient i Occident" i " Chaplin en imatges". "Picassos" a la gal·leria A/34 . Pulchrum, Verum, Bonum. Hotel California d' Eagles . Mort de Josep Benet . Lyrikline.org . Poema d' Anna Montero : Eternitat . The Rolling Stones : Angie . CAPVESPRE

Els caps de setmana no es pot caminar per la muntanya. És temerari i fastigós. Passen a tota hòstia els putos quads, els putos tot-terrenys i les putes motos de cross llaurant els camins i aixecant una polseguera terrible. Després, al darrere, vénen els cavalls que adoben el camí amb els seus excrements. Finalment, els pobres i soferts ciclistes i caminants hem d'empassar-nos tota la pols, esquivar els xaragalls i ensumar les caguerades. Sembla que travessem un camp de patates... No, no tornaré a petjar els camins el cap de setmana. Durant la setmana estic sol.

Miro la flor, blanca i fràgil, i imagino la cirera , el fruit vermell i sucós que serà dintre de dos mesos. Els pètals delicats que ara tremolen amb la brisa matinera esdevindran carn que regalimarà dolcesa. La miro i imagino el futur mentre el silenci envaeix el bosc d'absència. Vindré a buscar-te quan siguis gran i et menjaré sencera. Benvingut, Marc!

La tragèdia del montillisme (i del sociatisme en general) és que veritablement representa el que és la nostra societat. No hem d'oblidar mai que un polític és un "representant" dels ciutadans. El ciutadà necessita "identificar-se" amb el candidat. Si governa la incultura, la grisor, la mediocritat... és que la societat és majoritàriament inculta, gris i mediocre. Aquesta és la principal perversió del règim democràtic: la tirania de la majoria . Ho sabia Plató com ho sabia Tocqueville , i avui ho patim més que mai. Una societat plena de garrulos i analfabets funcionals només pot escollir governants cutres i lamentables. ¿O què collons esperàveu, de la idiòcia generalitzada ? No cal donar-hi més tombs. Aquesta Catalunya descatalanitzada ( ravalera i acornellada ) ens porta ineluctablement cap aquí. I encara les veurem de més grosses. Entre l' espanyolisme que ens escanya i el caïnisme que ens esquartera, tenim els dies comptats. La tragèdia del montill...

De vegades em pregunto per què m'agrada tant caminar . La vida sedentària que portem no és gaire bona per a la circulació sanguínia. Caminant es mouen les cames, la sang corre pertot, cervell inclòs. Però més enllà de la motivació física, caminar suposa quelcom més. Nietzsche no feia una altra cosa per les muntanyes suïsses. Fins i tot té un llibre deliciós titulat El caminant i la seva ombra . Crec que és allí on diu que no t'has de refiar mai d'una idea que se t'hagi acudit assegut. Pessoa (per citar un altre mestre) solia escriure dempeus. Quan camino noto que les neurones funcionen millor, oblido les cames, el paisatge, i la meva ment discorre lliure, més clara, més nítida. Coses que abans no aconseguia desembrollar, caminant se'm descabdellen. Sempre he fet el mateix: davant d'un problema, d'una aporia, d'un atzucac... m'he aixecat i m'he posat a caminar. Escriure és caminar amb les paraules , però jo us recomano caminar amb les cames. Ca...

Arribo de la feina i dino tres galetes de soia, un bocí d'Emmental i una culleradeta de mel. Em poso a caminar. Casa > Roca Foradada > Can Maimó > Font de Can Mamet > Creu d'en Boquet > Sant Mateu > Can Gurguí > Casa. Dues hores de marxa ràpida. Estic tornant a recuperar la forma que vaig perdre a l'hivern. Un espectacle de núvols inquiets emblanquinant el cel. Encara queda un polsim de neu al capdamunt del Montseny . Carod és un cadàver polític. Montilla el seu enterramorts.

Enllestint el capítol sobre Literatura 2.0 que formarà part d'un llibre col·lectiu. Confirmada l'assistència a la trobada informal entre el conseller Josep Huguet i diversos blocaires catalans (posposada el 3 de març) que tindrà lloc el 3 d'abril, dijous, a 2/4 de 7 de la tarda a la seu del departament d'Innovació, Universitats i Empresa per tractar temes com els blocs, la catosfera, la web 2.0, el twitter, etc. El millor formatge del món és el Cabrales . Tota la tarda escoltant Schiller . Demà toca treballar.

Ressuscita ENTRELLUM després d'una llarga setmana de recés (del qual no explicaré res perquè ha estat quelcom estrictament privat). Ressuscita també la Natura després de la pedregada d'ahir i la benèfica pluja posterior. Ja ho va dir Tales , el vell savi de Milet: l'aigua és el principi ( ἀρχή ) de tot, la font de la vida... Diumenge de Resurrecció. Floreix la glicina. Han tornat les orenetes. Matí radiant, nítid, meravellós. M'he llevat i he caminat dues hores i mitja. Quin gust endinsar-se pel bosc xop! El Montseny nevat . La mar grandiosa i blava. La molsa sobre la Pedra del Diable . Déu és la Natura . La φύσις sagrada i adorable. La resta galindaines i antropomorfismes ridículs. A la tarda el cel s'ha tornat a ennuvolar... A Catalunya l'únic beneficiari del tripartit és el PSC Escolta l'últim programa