ENTRELLUM

El vol Spanair JK 5700 surt a les 12:40 (no rigueu, que jo no les tinc totes). Estaré 24 hores a Mallorca per a presentar la criatura que vam gestar fa 9 mesos . En aquest post anterior podeu trobar tots els detalls. M'acaben d'entrevistar a Ona Mallorca i demà ho faran a IB3 Ràdio . Recordeu : a les 20 h. a Can Alcover Intentaré fer la crònica en directe... També en parlen: Antaviana Llorenç Carreres Ricard Garcia Filant prim El pèndol de la Victòria Sala de premsa Cossetània Agenda Can Alcover IBWEB Plaguetaire

Claustre, reunió de caps de departament, curs de formació, reunió de departament, reunió d'equip docent, reunió de tutors, distribució de llibres, reunió de la comissió de qualitat, sessió de formació, reunió de professorat amb guàrdies de pati, treball personal, acollida d'alumnes, conferència inaugural, classes amb horari normal... Se'ls podrà donar el títol de l'ESO encara que tinguin tres assignatures suspeses . Dessmond és massa benèvol en les seves valoracions . No es tracta d'una crisi, sinó d' una cosa pitjor . Anit, mentre contemplava astorat el primer capítol de la nova temporada de la sèrie Física o químic a , (que és la sèrie que no es perd ma filla i que, com ella, segueixen tots els meus alumnes), rumiava... Hem anat massa lluny. On són els límits.? No, la culpa no és de Nietzsche. Els guionistes d'aquesta sèrie i els cafres que l'emeten -cercant només els índexs d'audiència- haurien d'estar a la presó per fer apologia de... de TOT...

És quan tot està perdut que trobes una sortida. Sempre pots surar com un tap. Hi ha huracans que ens deixen baldats. Hi ha catàstrofes abracadabrants. ¿Com és possible que existeixi tanta bellesa? ¿No ens cansarem mai d'odiar? Entre totes les mentides, para esment i garbella la veritat més gran: ni res ni ningú pot oposar-se a la teva felicitat . Aquest és el riu imparable. Aquest és l'huracà. És quan tot està perdut que el destí et dóna un cop de mà. ¿Que no creus en el destí? Pitjor per a tu. Entre totes les mentides, para esment i desxifra el teu camí veritable. Si el trobes, seràs feliç. Si no el trobes, sempre pots surar com un tap .

Avui s'acaba l'agost i s'acaben les vacances, però comencen coses noves... La rentrée ens regala una nova presentació literària i un nou disseny d' El Singular Digital . Toni Aira -el director- ha apostat pels blogs incloent-hi una secció específica: Els blogs singulars . " La mirada autèntica, desenfadada i en ocasions transgressora dels blogs... " ENTRELLUM formarà part d'aquesta singularitat juntament amb altres col·legues catosfèrics. Des d'aquí els desitjo molta sort en aquesta nova singladura que farem plegats.

Avui celebrem el BlogDay i, segons les normes , em toca recomanar 5 blogs. L'ordre dels factors no altera el producte: Salvador Sostres El Café de Ocata Una temporada en el infierno La Segona Perifèria El Cafè d'en Litus L'home que mira

L'estiu és per al cos i l'hivern per a l'esperit. Dit així pot sonar massa categòric. Parlo de primera mà. Roba fora, pell torrada, camina que caminaràs. .. L'estiu és la vacuïtat de les neurones socarrimades. Estiu de sorra i tovallola i una canya ben freda i no m'atabalis i amanides lleugeres i migdiada llarga i llisca que lliscaràs sempre descalç sense rellotge sense saber quin dia és i aquest dolç no fer res altrament dit avorriment... L'estiu és per al cos, aquesta carn que sua i pesa, aquest bagatge tremolenc. Quan el cos reclama els seus drets no hi ha metafísiques que valguin. La física s'imposa com s'imposen tantes coses: les cançonetes de moda, les col·leccions per fascicles , les telesèries per adolescents , les rebaixes dels magatzems, el neoconservadurisme ianqui, l'amor ineluctable, la trempera matinera, la nostàlgia de la infantesa, la terrible bellesa ( Ein jeder Engel ist schrecklich ), etcètera. L'estiu és per al cos. Per això ...

El proper dijous 4 de setembre presentarem LCL a Can Alcover de Palma de Mallorca. Aquesta serà la 4a. presentació que fem del llibre després de les presentacions a la Catalònia , Vallromanes i Fnac Triangle . Comptarem amb la presència de Biel Mesquida , autor del pròleg, i dels catosfèrics mallorquins que han participat en el llibre ( Llorenç Carreres , Caterina Cortès , Maria Victòria Secall i Benjamí Villoslada ) Quedeu tots convidats... LCL_08

Matí sense núvols amb un sol esplèndid. He anat a la platja caminant i he tornat de la platja caminant. Hora i mitja d'anar, hora i mitja de platja, i hora i mitja de tornar. He agafat el camí més curt, per Coll de Clau, riera Coma-Clara avall fins al port d'El Masnou. Sempre vaig a la platja de Can Teixidó, que és la primera que es troba en direcció Barcelona. Altres vegades he baixat al mar per Teià, per Premià, i fins i tot per Vilassar. Avui el mar era una bassa d'oli transparent. Em banyo amb peixos a prop. De tant en tant apareix una medusa perduda, enorme, que es veu d'una hora lluny. Els nens comencen a cridar i els pares, sol·lícits, la pesquen i la llencen a les roques. Una mort cruel. Són maques, tenen uns tentacles de color lila i la textura de la sípia. La tornada ha estat més dura per l’hora, el sol era més alt i picava més. He suat força. Sort que he comprat un Gatorade a la benzinera d'Alella. També la pujada és més perllongada i els músculs estan e...

" El poeta entra al otoño con la máscara marchita cubierta por la hojas que adoró ." Samuel Feijóo Posta a Eivissa (4.8.08) Ensumo la tristesa d’una nova tardor. Mudes les cigales. Els núvols tapen el sol. Es marceixen els colors. Les últimes roses menudes, tímides. Figues i móres madures. Cauen les primeres fulles. La platja solitària un altre cop. Ensumo la tristesa d’una nova tardor. Les illes es buiden. La pell s’emblanquina. Ressaca de lleure i de sol. La flor de la magrana. El vent acarona els bambús. S’acceleren les busques del rellotge. Les hores m’apropen a tu... Un nuovo autunno "Il poeta entra nell'autunno con la maschera sfiorita coperta dalle foglie che adorò" Samuel Feijóo Fiuto la tristezza di un nuovo autunno. Mute le cicale. Le nuvole oscurano il sole. Affievoliscono i colori. Le ultime rose piccole timide. Fichi e more maturi. Cadono le prime foglie. La spiaggia solitaria un'altra volta. Fiuto la tristezza di un nuovo autunno. Le isole si s...

Antoine de Saint-Exupéry tenia la meva edat quan el 31 de juliol de 1944 a les 8:25 es va enlairar de la base de Còrsega amb un bimotor P-38 Lightning per a una missió de reconeixement cartogràfic. Anava tot sol i portava combustible per a sis hores. Va desaparèixer sense deixar rastre i, des d'aleshores, no se n'ha sabut res més. Un final molt literari... El misteri de la seva mort s'engrandeix perquè, pocs dies abans, havia escrit aquestes línies en una carta a un amic seu: «Si je suis descendu, je ne regretterai absolument rien. La termitière future m’épouvante. Et je hais leur vertu de robots. Moi, j’étais fait pour être jardinier.»