Salta al contingut principal

Entrades

La indisoluble unidad

Vista la sentència , queden dues alternatives: o les urnes o les armes . Les armes les tenen ells. Ells fan les (nostres) lleis i les interpreten. A nosaltres ens queda l'acatament o la revolta . Les nostres armes són les urnes . Si encara tenim dignitat i aspirem a la llibertat com a individus i com a poble, no podem admetre de cap de les maneres que algú decideixi per nosaltres. Vaig néixer català i moriré català. Cap tribunal ni cap exèrcit aconseguiran que renegui de la meva identitat . Ni borbons ni autonomies ni hòsties. Ni zetapés ni rajoys. El que em quedi de vida lluitaré per a defensar-me de la púrria espanyolista que ens ha escanyat econòmicament i que encara es pensa que pot seguir trepitjant-nos. La seva indisoluble unidad me la passo per l'arc del triomf. Consideraré traidor a tot català que accepti l'actual estat de coses. Ruïna i decadència ens ha portat España. L'única salvació es diu INDEPENDÈNCIA .

Descreences

Primer vaig creure en la religió , després en la filosofia , més tard en la literatura ... A hores d'ara el que està en crisi no és solament el meu compte corrent, sinó la meva fe en les paraules . A mesura que passen els anys sóc més escèptic . Em pregunto quina serà la propera fe que em captivi... Et tinc a tu, la natura i el silenci . (¿O ets tu, la que em tens a mi, com em tenen la natura i el silenci?). L' amor no és una fe, sinó un fet, cosa que no és cap déu ni cap idea ni cap paraula. No necessito creure en tu perquè sé que ets real, sovint més real que jo mateix. En mi ja fa dies que no hi crec. La vida és un seguit de descreences.

TB

El meu cervell és inestable Trontolla sovint amb daltabaixos químics que acceleren o alenteixen el seu funcionament precari Pujo i baixo sense mesura talment muntanya russa descontrolada Hi ha drogues que m'ajuden Hi ha ambients que m'assosseguen Postes de sol i badies de blau turquesa i carícies sinceres abans d'endormiscar-me No tinc la clau del pany secret Fa dies que vaig perdre la busca de la brúixola Provo de sobreviure sense ensurts Escriure és una forma de consolar-me Demà pot ser pitjor El futur és aquesta tarda No em jutgis massa de pressa Intentaré de no decebre't

La incertesa del futur

La incertesa del futur nodreix encara més la fragilitat de l'ànima, aquesta teranyina de desitjos i records, aquest pou de boires noctàmbules, aquesta maleïda intermitència de les sensacions, aquest destí de somriures estripant-se... La incertesa del futur que cau a plom sobre la clepsa indefensa, ferida amb violència inusitada, espargint pertot arreu oceans de sang i desesperança... Ets el fil que em sosté, encara un instant, fins que el vent s'endugui sencera tota la trama, actors i figurants, demà potser o demà passat, tan aviat que em tremolen els dits només d'escriure-ho... La incertesa del futur com una làpida sense epitafi, marmòria i espectral... Tenim l'amor, gran simulacre, la carn que sua i batega, l'alè que es fon amb l'alè, els ulls sota les parpelles. Tenim l'amor, res més, contra la tirania del temps caducable, contra la mort de les cèl·lules i la impotència més cruel. L'amor, aquesta certesa del present que edifica castells sobre els llav...

Entrevista a BTV

www.btvnoticies.cat making off

Un camí ple de verd i arbres daurats

El temps que passa ens salva del naufragi. Refer una vida desfeta té molt de mèrit. Sempre havies cregut que l'amor i la felicitat -com deia el puto Nietzsche- eren pròpies de botiguers, vaques, cristians , dones, anglesos i altres demòcrates... Ara que estimes i ets feliç, voldries oblidar tot el que vas aprendre en els llibres, tota la brossa que, any rere any, va embrutar-te les neurones i et va embossar el cor. Massa intel·lectualisme. Massa escepticisme. Massa cinisme. Massa nihilisme. Masa filosofia. Massa literatura . Grau, treurer Freund, ist alle Theorie, und grün des Lebens goldener Baum. (Goethe) S'acaba el millor abril de la teva vida amb lluna blava i la promesa d' un nou camí ple de verd i arbres daurats . El negre i el gris queden enrere. Queden enrere la hipocresia, la impostura, les màscares, la covardia d'una vida acomodada plena de seguretats fictícies. Com el vell roure que treu fulles noves, la teva saba reneix de les cendres hivernals. El riu de...
Foto feta des de casa el dia de Sant Jordi a les 20:38

Sant Jordi 2010

Ahir vaig poder votar anticipadament en la consulta popular sobre la independència. La meva aportació a la Diada de Sant Jordi és aquest text que surt publicat a Siqmunda : ERISTOFF BLACK No és fàcil trobar la veritat enmig de tantes bajanades, com si la palla i el gra fossin la cara i la creu del mateix decorat on som ensarronats a còpia d'anuncis i titulars, missatges com teranyines que ens empastifen el cervell. Les formigues també treballen, s'afileren, van totes a una. La primavera és un prodigi de pètals efímers i cuques que reviscolen. Jo em sento molt més pletòric que a l'hivern... ( segueix llegint ) Bona Diada de Sant Jordi! NB: No em busqueu per cap paradeta perquè enguany no signo llibres. Quin descans!

Premis de Toni Ros

1998    IX Premi Comarcal Narrativa Òmnium Vallès Oriental  1999    X Premi Comarcal Narrativa Òmnium Vallès Oriental    2000   XI Premi Comarcal Poesia Òmnium Vallès Oriental   2001  XII Premi Francesc Català Poesia Òmnium Perpinyà     VII Justas Literarias del Camino de Santiago XII Premi Jalpí i Julià de Narrativa de Sant Celoni X Premi de Narrativa Curta Manuel de Pedrolo 2002 XI Concurs de Conte Curt Sant Bartomeu de Montuïri III Certamen Literari Les Millors Pàgines XIV Premi Santa Perpètua de Contes Breus X Premi de Contes Emili Teixidor IX Premi Vent de Port de Contes 2003  VII Premi Literari de Narrativa Montserrat Roig XV Premi Santa Perpètua de Contes Breus II Premi d'Humor i Sàtira Jaume Maspons   2004 IV Premi Lletra de pàgines web de lit cat: blog guanyador de la votació popular 2005 IV Premi de Poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater V Premi Lletra de pàgines web de lit cat...