Camins és la millor cançó en català de tots els temps. Això no és discutible ni negociable. Sempre que he fet passes importants a la meva vida Camins sonava i ressonava dins el meu cap. Va ser la banda sonora al caire del Rano Kau , sota la pluja, quan el Tangata Manu es va apoderar de mi i em va tatuar cos i ànima. La cantava amb totes les meves forces entre les vaques atònites mentre menjava guaiabes fins que un arc de Sant Martí doble va aparèixer com el senyal inequívoc que m'indicava el camí a seguir... Haver embogit és un xollo. La bogeria ho justifica tot. Mai no es massa tard per fugir un altre cop, per reinventar-se per enèsima vegada, per llençar-se al buit i obrir els braços com ales... Mai no és massa tard per empaitar el futur amb l'única força de l'esperança. Sempre em canso de tot i de tothom, sobretot de mi mateix. No us refieu un pèl de mi, tard o d'hora us decebré. Com diu la meva ex (amb tota la raó del món), sóc un analfabet...