ENTRELLUM

Rescato un fragment del poemari Una certa penombra (2005) : Retalls és el que som, citacions sense context, impressions humeanes, versos esbarriats sobre la catifa macilenta del temps, connexions incontrolables. Sempre una mica més lluny بدأت اليوم في منتجع الشيخ المصري أعمال المؤتمر الدولي クリスマスの雰囲気をおしゃれに演出して大切な家族や友人とすてきな Сдает она своее чадо в детский сад. Первый раз и для нее и に入る前に観客の中人だ け感覚の違う方がい Sóc més forumesc que ningú: cosmopolita i poliglot. Visca la globalització! Retalls i més retalls. L’art al servei de l’entropia progre. És més important el continent que el contingut, la forma que la semàntica. El caos com a categoria. ¿Oi que fa patxoca aquest desgavell? Sóc més forumesc que ningú: disseny i poca substància. El guerrers de terracotta i la depuradora del Besòs. Unisex i solidari, flegmàtic i estupendu, la repera confitada amb nata líquida i gerds, indiscriminadament in, fashionable, adorable, fatuïtat assegurada previ pagament d’entrada al recinte megal...

Intento imaginar Jordi Pujol ensorrat a casa seva...Què li deu dir la Marta? I els fills? I la resta de la família? Com a cristià, sabia que tard o d'hora havia de confessar els seus "pecats" (en termes penals són "delictes"), si es volia "salvar" i anar al cel... La paradoxa és que, per tal d'atènyer el cel al cel, li caldrà passar un infern a la terra... Déu ho perdona tot perquè és Misericordiós, però els humans no ens n'acabem de sortir, amb això del perdó. Com a molt, podem sentir certa com-passió ... De l'arbre caigut tothom en fa llenya. Jo el primer . Imagino Pujol ensorrat, sol, mort civilment (perquè es tracta d'un suïcidi polític i civil). No pot donar la cara, ni al Parlament ni enlloc. Està condemnat a l'ostracisme més absolut. Ell, que anava per tots els pobles i poblets de Catalunya, que coneixia els noms de la gent i tothom li deia President ... ¿Com podrà suportar que aquestes mateixes persones que l'adm...

"Estic d'acord amb la iniciativa per tal que el Dret d'Autodeterminació dels Pobles sigui formalment expressat dins el marc de la Unió Europea com a Dret Humà fonamental i que les Institucions de la Unió donin suport a tots els ciutadans Europeus i les nacions que vulguin exercir-lo."  SIGNA Visca! per l' Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona !!! Passeu-lo!!!! i Signeu al final!  Testimoniatge del Col·legi d'advocats de Barcelona:  El Col·legi d'Advocats de Barcelona defensa la declaració unilateral d'independència si l'estat prohibeix la consulta  La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona sosté que l'autodeterminació de Catalunya és un dret inalienable en tractar-se d'un dret fonamental i universal de tots els pobles, vigent en la legislació internacional. La comissió confirma que l'actual marc de la constitució espanyola no permet l'autodete...

Patim una pseudodemocràcia corrupta que, sortosament, es troba en fase de descomposició. És la decadència d'un règim basat en una partitocràcia plutocràtica i cleptòmana ("casta extractiva") que, durant anys i panys, s'ha dedicat a apropiar-se dels cabals públics dels contribuents per a engreixar els seus comptes privats en paradisos fiscals. Per acabar-ho d'adobar, aquesta ESTAFA ha servit per a " rescatar " entitats financeres mentre (amb l'excusa de LaCrisi) collaven els ciutadans a cop d'EROs, retallades i desnonaments. Aquests FillsDeLaGranPuta han deixat un panorama desolador de DEUTE PÚBLIC , hipotecant així generacions... Ara que els han enxampat, demanen perdó , els MalParits. Perdó es demana al capellà o a DéuNostroSenyor. Aquí el que cal és pagar, retornar el que han robat i que la Justícia dictamini la condemna . No volem el penediment dels honorables afor(r)ats impunes i indultats ni dels seus còmplices. Demanem justíc...

Abans de la guerra, s'ha d'intentar parlar . Parlar ens fa humans: enraonar, negociar, pactar... La nostra "arma" és la paraula. De vegades, les paraules són insuficients perquè els interessos són diametralment contraposats. Tanmateix s'ha d'intentar parlar. L'orgull s'hi interposa. Sembla que parlar sigui cedir, rebaixar-se. Tant se val. Un dels dos ha de donar el primer pas. Qui el dóna demostra més altura moral. Tot allò que serveixi per ajornar la guerra és positiu. La guerra és el fracàs d'ambdues parts. Entre la pau i la guerra, escull sempre la pau, encara que suposi perdre alguna cosa. Si, al final, no és possible la comunicació i l'entesa, aleshores fes el gest d'atacar (sense atacar). Si fallen les paraules, ens queden els gestos. Un gest pot significar molt si es fa ben fet en el moment adequat. Defensar els teus interessos és legítim, però cal anar en compte com ho fas. Aquí, com en tantes coses, la forma és més important que...

En mi hi ha el salvatge, la bèstia que brama mentre s'escapa , el llop que udola els plenilunis, el pell roja que rapa cranis, el porc que llaura els camins amb els ullals, l'àliga que sobrevola els espadats, la serp que es recargola entre les cames, l'escorpí que clava el fibló, el tauró que t'esqueixa el braç, el palestí que s'autoimmola, el boig que riu com un boig i la puta que xucla com una puta. En mi hi ha el salvatge. En tu també. Deixa d'enganyar-te!

Plou sobre la pols dels camins ressecs de Ponent. Quatre gotes. Plouen cadàvers sobre els camps de gira-sols d'Ucraïna. Dos-cents noranta-vuit. Plouen míssils sobre els nens de Gaza. Incomptables. Plouen llàgrimes sobre el teu cor corsecat... Tendresa... Encara hi ha esperança.     

Hi un mecanisme de defensa instintiu, automàtic, que detecta la negativitat i m'empeny a fugir cames ajudeu-me. Quan era petit marxava de casa, m'enfilava als arbres, m'allunyava dels crits i les garrotades. Quan vaig créixer, l'esquema va continuar... Per a evitar mals rotllos o l'infern, fotia el camp. Així vaig perpetrar la fugida de Pamplona i les dues separacions maritals que van culminar amb la gran escapada a Rapa Nui . Són els precedents. Quan en els informes psiquiàtrics vaig llegir la paraula " dromomania " vaig saber de seguida de què es tractava. Jo la vaig batejar com La Síndrome de Gauguin . Si les condicions circumstancials són favorables, puc suportar certa convivència humana i certes relacions socials. Si la truita es gira, aleshores piro. Aquests 50 anys d'experiència m'han ensenyat que, si em quedo, la cosa s'embolica, el sistema es descontrola i se me'n va l'olla. Per tant, per a estalviar-me Mossos, judicis,...

Hi ha una llum que tenyeix el capvespre de nostàlgia. No és groga, és viva, densa; sobre les fulles de l'heura, sobre els teulats del poble, sobre l'ampla badia, sobre les oliveres; entre núvols erràtics, grisos i blancs, repintant les branques de la figuera; entre el ressò de la campana i el piular dels ocells que s'envolen. És la llum que s'acomiada, silenciosament eterna; enaltida pel mestral, va daurant els cimals de la serra de Verdera. S'esvaloten les formigues perquè la lluna és plena. Hi ha una llum que s'allunya i ens deixa l'escarida silueta del present intacte. Albiro el campanar de l'església; més enllà els aiguamolls. Dins meu, la joia de viure malgrat les aparences, camacoix, més humil que abans d'ahir. Però la llum d'avui és nostra, la guardo en el cor que encara em batega. Tot el cel i la mar i les muntanyes per aquesta sagrada llum que ens enlluerna. poemes

Dimarts començo a Bagà la travessa transpirinenca anomenada El Camí de l'Últim Càtar . Si tot va bé i el temps no em fa la guitza, estaré 10 dies resseguint les passes de Guillem de Belibasta ... Per a obrir boca, us deixo el fragment de la novel·la El Camí de la Tau (2001) en el qual relato la primera trobada amb Guillem Espero retrobar-me'l aquesta setmana... Per a les etapes: Wikiloc Per a les imatges: Facebook He hagut d'interrompre el ECUC el dia 10-7-14 per causa d'un accident (baixant del Coll de Creus en direcció a la Seu) arran del qual he patit un esquinçament muscular del quàdriceps femoral que m'obligarà a fer repòs uns dies. Espero poder reprendre'l aviat.     Us deixo alguns dels vídeos gravats