6.1.06

Genial Doctor Pasavento

¿I jo a qui m'assemblo? Doncs segurament tinc alguna cosa d'equilibrista que, en una albereda de la fi del món, està passejant per la línia de l'abisme. I crec que em moc com un explorador que avança en el buit. No ho sé pas, treballo a les tenebres i tot és misteriós. Només sé que em fascina escriure sobre el misteri de què existeixi el misteri de l'existència del món, perquè adoro l'aventura que hi ha en tot text que hom posa en marxa, perquè adoro, a més a més, aquella línia d'ombra que, en creuar-la, ens porta al territori del desconegut, un espai en el qual aviat tot ens resulta molt estrany, sobretot quan veiem que, com si estiguéssim en l'estadi infantil del llenguatge, ens toca de tornar a aprendre-ho tot, per bé que amb la diferència que, de nens, ens semblava que tot podíem estudiar-ho i entendre-ho, mentre que a l'edat de la línia d'ombra veiem que el bosc dels nostres dubtes no s'aclarirà mai i que, a més, el que a partir d'aleshores trobarem seran només ombres i tenebra i molts interrogants (...) Jo sóc amic de la tenebrosa línia d'aquests anys d'ara en els quals tot per fi se'ns ha tornat incomprensible i, quan ens parlen del món, no sabem ja de què es tracta i sentim precisament que tot això podria ser el començament de quelcom que podria tenir-nos molt entretinguts, tal vegada obsedits una bona temporada, tot i que, sempre estupefactes, sense entendre res, sense saber de què tracta tot aquest maleït embolic de la vida, la mort i d'altres galindaines, sense una sola idea vàlida per a comprendre el món, i ja no diguem per a comprendre Síria.

Enrique Vila-Matas, Doctor Pasavento, I, V