12.1.06

L'arbre creix en silenci...

L'arbre creix en silenci...

L’arbre creix en silenci. Nosaltres fem massa soroll. Els núvols passen de llarg amb una envejable lleugeresa. Nosaltres deixem petjades, ho embrutem tot. Poder acomiadar-se sense escarafalls. Poder dir adéu sense mirar enrere (records: estàtues de sal). El sol, majestuós, se’n va per l’horitzó, pintant el cel de deliris cromàtics. Pesa el passat. Pesa el futur. Pedres prehistòriques. Tecnologia d’última generació. I encara no hem entès res: el silenci de l’arbre, la lleugeresa dels núvols, la majestuositat del sol...