7.3.10

Els morts

Fan pena, els morts, encarcarats dins la caixa, muts, rere el vidre que els separa dels vius, maquillats per a l'ocasió, en la seva última aparició pública.

Fan pena i una mica d'angúnia, rígids, hieràtics, absents, mentre els vius xerren a fora i expliquen acudits dolents, fent veure que els ametllers florits són un símptoma de l'eternitat de la vida.

Fan pena, els morts, a l'hora del migdia, amb aquelles mans esblanqueïdes sobre el pit, esperant amb candeletes l'entaforament final, la pau definitiva.

Mira'ls i pensa que un dia hi seràs tu, allí dins, preparat per a partir cap a l'obscura incertesa.

(A la memòria de Francesc Vidal Mateu, R.I.P)

Sobre la Misión...

2 comentaris:

F.Puigcarbó ha dit...

i el que més for és que sovint la gent el veure'l dins el taüt diu:

ha quedat bé. Oi? sembla que estigui dormint.

Rosana ha dit...

Vivim constantment en un taüt, ressuscitant cada dia. Morim cada dia al dormir. Però que som somiant: morts o vius? Hi ha cap diferència entre un estat i l'altre? morint es coneix la resposta, però per morir s'ha d'estar viu primer.