5.3.10

L'amor és una droga dura

Les femelles utilitzen el sexe per a subjugar els mascles. A canvi, demanen "amor", aquell sentiment tan femení que surt a les novel·les romàntiques i a les pel·lícules de Hollywood.

Quan un mascle i una femella es troben s'inicia un joc amb regles tàcites que, si no són escrupolosament respectades, pot acabar en catàstrofe. És el que sol passar.

Té raó l'Enric Vila quan afirma que "la gent prefereix l'esclavatge que la llibertat". Pessoa ho va dir així: "Nada pesa tanto como o afecto alheio... Se te é impossível viver só, nasceste escravo".

La femella sempre quedarà decebuda perquè el mascle no és capaç d'estar a l'altura dels seus requeriments emocionals. És una frustració inevitable. Aleshores, davant l'evidència, té dues opcions (ben dramàtiques): o acceptar que la realitat és grisa o bé marxar sense dir adéu amb el sexe entre les cames... Faci el que faci, ella seguirà penjada d'una utopia impossible, és a dir, seguirà buscant un paradís de somnis.

L'amor és una droga dura.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

La única , efímera i misteriosa possible trobada será aquella en que tu i jo deixem de ser propòsits i quelcom intercanviable.En tot cas d'això no en direm amor i serà meravellós!

Toni Ibañez ha dit...

M'apunto!

Anònim ha dit...

Sóc del parer que el sexe i l'amor són incompatibles. Opino que el sexe és basa en un egoisme animal i en un instint de supervivència (procreació), i l'amor es lliura desinteressadament (perviu fins i tot quan no existeix una correspondència) Com a animal, bèstia i persona, reconec que el sexe més plaent a estat precisament en l'absència de l'amor. I altrament l'amor més pur s'ha manifestat en l'absència de la pràctica sexual. No penso que l'amor sigui una droga dura, sinó una prova dura.