Salta al contingut principal

T-36


Per fi s'ha decidit a fer hort. La lògica dels fets l'empenyia a prendre aquesta decisió. Conrear els teus propis aliments és una de les satisfaccions més grans que podem obtenir a la vida. En un racó rere la casa, al costat del jardí, està preparant un petit rogle seguint la tècnica del bancal profund. Ha fet un clot de 2 x 2,5 m. i dos pams de fondària que ara caldrà reomplir amb terra bona. És conscient que s'enfronta a dos problemes: no hi toca gaire el sol i anem de cara a l'hivern. Simplement es tracta d'una prova. Encara no sap què hi plantarà ni quina viabilitat i productivitat tindrà allò que planti. Sempre havia dit que algun dia faria un hort, com son pare, que és un mestre en aquest sentit. Mira el cel i prega als déus que no plogui fins demà passat, no fos cas que el projecte d'hort acabés esdevenint una bassa. Guaiteu-lo: l'intel·lectual fatxenda s'ha convertit en un neorural peuterrós. Ningú diria que les seves mans són les d'un poeta.

Comentaris

Arcangelo ha dit…
Els poetes no es distingeixen per cap tret físic sinó, a tot estirar, per un estat mental. No s'ha de tenir por a embrutar-se.
Anònim ha dit…
En aquesta web hi ha un arxiu on explica bé el tipus d´hort que vols fer:

https://sites.google.com/site/sinpetroleo/herramientas/alimentos

Bruder.
Toni Ros ha dit…
Arcangelo, jo diria que la poeticitat és un estat espiritual més que mental. I m'encanta embrutar-me... físicament, que no embrutir-me moralment. Aquest matí, per exemple, he estat remenant fems.

Bruder, merci per l'enllaç. Me'l miraré.