ENTRELLUM

Ple de l' Ajuntament . Cinc hores de duració. En un moment determinat, fruit de la inexperiència política i de l'abrandament hiperbòlic, un regidor de l'oposició acusa el Govern de viure al segle XVIII i d'actuar com el despotisme il·lustrat . L'acusació, gravíssima, no és pertinent i resulta absolutament inadmissible en el si d'un consistori democràtic del qual el regidor acusador forma part. A l'hora de les preguntes del públic, m'adreço al regidor i li recordo que estem al segle XXI i que, sortosament, vivim en un règim democràtic. Li prego al regidor que retiri públicament l'acusació. Ell s'hi nega. S'acaba el ple. Consta en acta. Ja n'hi ha prou (Partal segueix inspirat)

Al meu institut no deixem que els alumnes portin posada la gorra a classe. La gorra és el distintiu propi d'algunes tribus urbanes ( MC - rapers , grafiters , B-Boys -, latins , etc.). En canvi, acceptem que algunes noies portin el vel islàmic ( hijab ). No entenc aquesta discriminació. O tots moros o tots cristians. El vel aïlla socialment les envelades les quals formen un gueto escolar. A més, la cosa s'ha agreujat respecte al curs passat. Potser enguany han canviat l'imam i es nota encara més la diferència ... Aquesta situació, que pot semblar molt políticament correcta i molt multicultuguai , resulta molt poc favorable per a la integració i la convivència entre l'alumnat. ¿Algú em pot dir cap a on anem? Islamofòbia? No us perdeu aquest curtmetratge (gràcies Òscar !):

Si vols llegir sempre entre línies pots córrer el perill de no entendre què diuen les línies entre les quals t'entestes a llegir . L'espai en blanc és una buidor que provaràs d'omplir amb les teves especulacions. Llegeixes el que t'interessa i no pas el que ha volgut dir l'escriptor. Es tracta d'un vici antic, gairebé inevitable: cada paraula ressona diferentment dins el cervell de cadascú, cada verb batega de forma distinta en cada cor... Llegir és reescriure. Llegir sempre és llegir-se.

¿On està escrit que hem vingut aquí per a ser feliços? Deixeu-me dubtar d'aquest imperatiu que ens obliga a atènyer la fictícia felicitat. La felicitat la va inventar un flonjo que somiava floretes . Quina quimera més vulgar. Ja ho deia Nietzsche: la felicitat és una cosa burgesa que només està a l'abast de les vaques i de les dones. Jo no vull ser feliç , sinó sentir-me pletòric , fort , poderós ... La felicitat és una anestèsia que deprimeix la meva vitalitat. El que necessito són sensacions punyents i no pas sentiments mandrosos. La calma és per als rius estancats. Doneu-me meandres ràpids, fredes cascades, la violència dels guèisers, l'esclat dels volcans, abismes oceànics... La vostra petita felicitat em fa fàstic. --&-- No hi ha hagut mai a la història de la humanitat un mitjà de comunicació més lliure que els blogs la qual cosa no significa que tot s'hi val. Un blog anònim o sensacionalista té els dies comptats. La credibilitat del bloguer i la fidelitat d...

Monarquia i democràcia són termes antitètics. El Borbó no sap què s'empatolla . (AR)

Una ètica que s'inhibeix cedint a la por deixa de ser ètica per esdevenir submissió al poder amenaçador. Ètica pat-ètica . Anorreament de la llibertat. Ni el rei ni la llei poden estar per damunt de la consciència... « La plus extravagante idée qui puisse naître dans la tête d'un politique est de croire qu'il suffise à un peuple d'entrer à main armée chez un peuple étranger, pour lui faire adopter ses lois et sa constitution. Personne n'aime les missionnaires armés; et le premier conseil que donnent la nature et la prudence, c'est de les repousser comme des ennemis. » — Maximilien de Robespierre , premier discours au club des jacobins sur la guerre, le 2 janvier 1792 Adhereix-t'hi

He canviat la imatge de la capçalera. No és la primera vegada que ho faig. Algú amb criteri em va dir que la foto amb el Partenó al fons estava torta. N'he posat una de nova que és un retall d' aquesta foto que em va fer el diumenge 23 de setembre l'amic Joan Bautista al Coll de Riufred (2.978 m.), baixant de la Pica . Estic de perfil contemplant el paisatge del vessant català del massís. El que es veu al fons no és fum, sinó boira: Catalunya emboirada del cim estant. ENTRELLUM: Llunyania on es veuen les coses boiroses o incompletes ( Diccionari CVB )

Som el que som en la mesura que ens diferenciem dels altres, però aquesta diferència és sovint la que ens condemna. Com fou condemnat Sòcrates. Aviat farà 4 anys que bloguegem . Aquest és el post número 855 d' ENTRELLUM . Hem superat les 150.000 visites . Diuen que som un blog de referència . No estem mal situats al rànquing . Ningú no ens ha regalat res. No som genials. Només creiem en el treball (no és una fe, sinó una constància). En el treball i en la llibertat. Aquesta és la nostra voluntat de poder . [Agafeu-vos la primera persona del plural com vulgueu]. La resta són romanços.

La nova actualització del rànquing de blogs en català d'Alianzo m'ha situat en 5è. lloc (abans ocupava la 10a. posició): Crida l'atenció que dels 5 primers blogs 3 siguin del Vallès Oriental : Marc Vidal de Granollers , Joan Ramon de Llinars i servidor de Vallromanes . Dins la Catosfera , per tant, s'imposa la Vallesfera . Així l'han batejada en Marc i en Joan Ramon . Em sembla una bona iniciativa, això d'aplegar en un metablog tots els blogs d'un territori concret. Un bon precedent en aquest sentit és, per exemple, Ebresfera . Una altra cosa que em crida l'atenció és que dels 5 primers blogs classificats 4 tenen una capçalera on apareix la cara del seu autor... Considero que el fet que els bloguers donin la cara és una garantia de credibilitat. L'anonimat ha caigut en el desprestigi. Hi ha alguna cosa de "marca" en aquesta presentació a cara descoberta (en Marc en sap més, de branding , i ho explicaria millor). També podríem ana...

La data m'agrada: 25 d'octubre de 2008 . La cosa crema [ Et de faire oublier que la monarchie a été imposée aux Espagnols par le dictateur Franco, peu avant sa mort, en 1975 ]. Ens tombaran l'Estatut. La corda es tiba cada cop més... Somio el Dia de l'Alliberament . Igual que no tienen narices de publicar las balanzas fiscales tampoco permitirán los referendos. Como sugiere maty, lo mejor es meter a todos los nazionalistas en la cárcel o ejecutarlos directamente. Cuando entren los tanques por la Diagonal con la cabra de la legión al frente marcando paso marcial, los birmanos vendrán a ayudarnos, como antaño Eric Arthur Blair, que dios lo tenga en su gloria orwelliana. ( Una temporada en el infierno ) Blo g s de lletres ha guanyat el Premi Lletra_07 . Enhorabona, Josep ! Al meu poble és Festa Major. Fa un solet que enamora. Birmània serà democràtica .