ENTRELLUM

Vi volcanes nevados justo antes del apocalipsis Niños prodigio bebiéndose su propia sangre Humaredas de ciudades anónimas devastadas por el fuego anónimo Bosques exhaustos con pájaros exhaustos que chocaban contra los cristales y morían con los ojos abiertos y las alas plegadas Nubes radioactivas que barrían las nubes antiguas para llover polvo amarillo sobre los tejados Flores minúsculas donde los colibrís succionan néctar delicioso El púrpura de los atardeceres australes frente al océano Vi muñecas de trapo gritar como si fueran violadas Pies descalzos y fríos caminando sobre cenizas Ojos ciegos, henchidos de niebla, antesala de la perdición Árboles milenarios susurrando versos efímeros Volúmenes escritos en alemán donde se sostienen tesis inverosímiles La Reina del Arco Iris me abrazó en el ombligo del mundo Mi cabeza sufrió cuatro heridas como despertares El Nahual anduvo todas las noches a mi alrededor Escuché el croar de la rana bajo la leña Hongos sagrado...

Els éssers vius més vells del planeta són arbres. Aquest matí n'he pogut abraçar un d'impressionant: el Monumento Natural Alerce Costero . Després de recórrer 40 km per camino de ripio amb el Suzuki Jimmy i de caminar 2,5 km per una sendera boscada, he arribat fins a l'avi Alerce el qual té 3.620 anys i 11 metres de diàmetre!! Completament sols, amb humitat absoluta i silenci relatiu (els ocells feien xivarri i la remor del riu pujava barranc amunt), hem xerrat una estona. Restaven 30 km fins a la platja de Hueicolla (lloc d'aigues brillants). El camí estava molt enfangat perquè ha plogut tota la nit. Sense cobertura telefònica, no volia córrer el risc de quedar-me atrapat en aquells verals tan inhòspits. Em sembla perfecte que no asfaltin el paradís . NB: M'adono que la paraula maputxe per anomenar aquest arbre és un palíndrom : LAWAL.

En el bosc encantat de Loncotrewa, sota la pluja de la tardor acabada d'estrenar, entre amanites , rovellons, colibrís, choroys i murtres de flors minúscules, blanquíssimes, mentre la nit s'acosta suaument, a la vora de la llenya encesa, et somio.....

Después del puente de Santa Juana, en el fundo Mawidahue , Patricio me acompaña hasta la entrada de la selva valdiviana. Recorreré el sendero que asciende al mirador. Aprendo el nombre de los árboles: koiwe, tepa, raulí, luma, olivillo, ulmo... Entre musgo, helechos y cañas, solitario, atravieso esteros de aguas cristalinas. Canta el chukau a mi derecha: ¡Buenos augurios! “Quien no conoce el bosque chileno, no conoce este planeta” -escribió Neruda al principio de sus Memorias . “Nada nos detiene en el derrotero, somos una corriente de sueños infinitos que se extiende más allá de todos los días por venir” -escribió Quichiyao en su último libro. Vengo de muy lejos, del norte mitificado, de la vieja Europa que se hunde en su propio ocaso . Busco el verde más intenso, el aire más puro, las voces indígenas que sobreviven en esta tierra fértil. Hay en mi mochila un sueño: la libertad y el viaje hacia el sur del mundo, la dicha del agua que fluye río abajo, la mirada de la gente -tu mir...

Lyrics NWO freedom

Aquest és el millor documental que he vist mai. Feu-me el favor de mirar-lo. Són 80 minuts que potser us salvaran la vida. El protagonista fuma i plora, dues coses molt mal vistes actualment, però que li dónen encara més credibilitat. Podeu titllar-lo de boig o de conspira(para)noic. Allà vosaltres. Comprendreu que jo, després de veure'l, no perdi més el temps escrivint bajanades en aquest blog. A partir d'avui estaré molt ocupat manegant les conseqüències pràctiques que n'he extret... Money is the root of all evil... S eràs tu el mico número 100?

Hi ha vegades que volem fer el bé i en resulta un mal, i altres vegades que fem un mal i, al capdavall, en resulta un bé. El millor, per tant, com aconsellava Bernardo Soares , és no fer res, abstenir-se d'actuar. Tota interferència nostra en la realitat és, per definició, perillosa i pot convertir-se en contraproduent. El temps sentencia els actes i els no-actes, posant-los al seu lloc. No hi ha res a “perdonar” perquè, de fet, som completament inconscients de les conseqüències de les nostres (més o menys "benintencionades") accions. Fins i tot la traïció més gran feta a gratcient pot convertir-se en una benedicció. Podria posar exemples concrets, però m'estimo més no tacar aquest post amb noms i cognoms. Cal ser agraït amb els “enemics” gràcies als quals ara som feliços.

I have no friends. I don't believe in them. "Close" friendship is an attack, an aggression on our privacy. Often friends think they've the right to know everything about us. A man without secrets isn't an interesting man. Some of my secrets I wouldn't confess them to myself. People who need too many friends show a big weakness. In addition, opening their hearts, they're exposed to be attacked by others who rarely are trustworthy, in spite of the fact that they call themselves “your friends”. The worst betrayals ever come from nearby. So it's easier to forgive an enemy than to forgive a friend. The true warrior never shows all his weapons. A good friendship formula could be keeping "at the distance", but unfortunately human curiosity and the desire to manipulate usually pervert healthy relationships. For pure self-defense, shun friends. Don't tell others your weak points, hide your shadows deep in your inner self. You can maintain a rel...

Si un país pot decidir no tornar el deute, per què no podem fer el mateix els particulars? No un o dos, sinó tots alhora . Per què no decidim deixar de pagar el que devem? Si hem arribat a la crisi actual és per culpa de l'endeutament generalitzat. El sistema totalitari mercantil de base especuladora ens ha conduït fins aquí . Cal abolir tots els deutes. Que els creditors es vagin fent a la idea que ja no cobraran. Que s'amaguin en els seus paradisos fiscals. Nosaltres farem via amb la lliçó ben apresa. Per pura supervivència. ¿Acepta usted pagar 50.000 euros por familia por los desmanes que cometieron los bancos, con un tipo de interés por encima del de mercado y con cláusulas que podrían darle las llaves de la economía al Reino Unido y Holanda si finalmente no hay dinero para pagar?

Hi ha dues classes de persones: les que es dediquen a mirar la vida i les que tenen la valentia de viure-la a fons. Les primeres defensen el seu punt de vista ; les segones saben que els únics punts defensables són els punts suspensius..... cada instant és un punt on t'ho jugues tot.