6.3.14

Somio despert

Somio despert. Quan m'adormo dormo. Quan obro els ulls sóc horitzons infinits i possibilitats incomptables. La vida m'ha fet ocell, m'ha llevat les arrels i m'ha donat ales. Ales-paraules. Flueixo. Somio despert. No suporto les gàbies. Tendeixo a la solitud, al silenci, a les postes de sol, a la llibertat absoluta (si l'absolut fos possible en termes humans), però també a la tendresa, als llavis humits, a les pells tremolenques... Ho vull tot i em sento privilegiat per ser conscient i lúcid. La vida em mima i no em deixa caure. Tinc àngels que m'enlairen i em xiuxiuegen secrets a cau d'orella. Somio despert l'olor inconfusible de la xocolata negra (els meus bombons preferits són els Mon Chéri) i el perfum de l'encens que ens agrada posar quan fem l'amor. Somio aquella platja deserta amb dunes, l'escuma acaronant els teus peus, les pessigolles que et fa la sorra entre dits, els núvols que passen lentament, la tarda que se'n va de puntetes... Somio paisatges llunyans a l'illa sud de Nova Zelanda, fent tramping amb una motxilla lleugera a l'esquena mentre plovisqueja una mica, em mires i dius: Hòstia puta, te n'has adonat lo lluny que estem de casa?!! I jo et responc: Més lluny no podem estar, i és fantàstic, no trobes? Somio despert la flaire que fas en sortir de la dutxa amb el barnús entreobert i un somriure picardiós, com si el món s'aturés en el caire dels teus llavis. Tot és etern en l'instant que som feliços. Tanco els ulls i veig la primavera, l'ensumo, la toco, l'escolto, la sóc, la som... T'espero per sopar. He preparat una de les meves receptes (tothom diu que em surt molt bé, no te la penso dir, és sorpresa). Paro la taula, espelmes vermelles, música de Snatam Kaur............. Somio despert. Coi de poetes!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

No se trata de querer lo que no tienes, sino de saber amar lo que tienes,

Javier

yolanda salvatierra ha dit...

Crec que ja em tens de fans!

Toni Ibanez ha dit...

Benvinguda a Entrellum!

marc ha dit...

Preciós!