ENTRELLUM

Aparentment, sembla que després de la Manifestació , aquí no ha passat res . Montilla ni s'immuta. El Tripartit segueix, només faltaria. Qui dia passa, nòmina empeny. Els propers mesos estarem prou distrets amb el maniqueisme espanyolista: ZP o PP, sense matisos. Hi haurà més atemptats, això no falla . Nosaltres, més pacífics, seguim pendents del que dictamini el TC sobre l'Estatut. Artur Mas ja va anunciar a la seva conferència que, segons com vagi la cosa, el panorama es pot complicar... ¿I què farem, aleshores, una altra manifestació perquè la guàrdia urbana digui que només érem 200.000 i TV3 li dediqui dos minuts i mig? ¿Què farem, catalanetes i catalanets, més teràpia de grup o una orgia assenyada (que som gent de seny) per a poder sublimar tota la nostra frustració? Si a Madrid ni se n'han assabentat! ¿Sabeu per què? Perquè saben que aquí no passarà res de res mentre Montilla sigui l'Honorable. Potser haurem d'esperar a les properes eleccions... ¿Per a què, ...

Noves realitats (i noves virtualitats) requereixen noves paraules que les denominin. Internet -i en concret el món dels blogs- està suscitant nombrosos neologismes que, a poc a poc, anem afegint al nostre bagatge lingüístic. Sense voler ser exhaustiu, deixeu-me fer una petita llista orientativa. Per descomptat, estic obert a noves aportacions que, molt gustosament, inclouré en aquest Blogabulari : Autoblogografia: Autobiografia blogogràfica. Blogaire : El que perpetra un blog. Blogalització : Globalització dels blogs. Blogamoll : Que blogueja fàcilment allò que caldria callar. Blogança : R ecança d'escriure al propi blog o de llegir-ne d'aliens. Enyorança del blog. Blogferit : Amant de conrear els blogs Blògic : Discurs racional dels bloguers. Blogmestre : Responsable de l'administració del blog. Blogoaddicció : Adicció als blogs. Blogoaddicte : Addicte als blogs. Blogocràcia : Govern dels blogs. Blogodependent : Aviciat als blogs. Blogofília : Simpatia apassionada pels ...

Hi ha moltes catalunyes dins de Catalunya. Una d'aquestes catalunyes, potser la més important, es va manifestar dissabte passat al centre de Barcelona. I escric "més important" per dos motius: perquè és la meva Catalunya i perquè, malgrat tot, segueixo sent un romàntic, que és la cosa més ridícula i patètica que es pot ser després dels 40 anys. Em refereixo a la Catalunya catalana, o millor dit: la Catalunya catalanista . Aquí s'inclouen entitats, partits polítics i ciutadans a títol individual. El que ens uneix és un sentiment de pertinença a una mateixa comunitat identitària definida per una llengua i una cultura específiques. Aquesta Catalunya existeix mal que pesi als que han fet tot el possible per anorrear-la al llarg de la història. Existim i persistim. Dissabte ens vam manifestar sense complexes, i feia goig de veure tanta gentada reunida amb un mateix esperit de lluita. Punt i a part mereixen els absents, les altres catalunyes que dissabte van quedar-se ...

¿Val la pena mantenir un blog que no ultrapassa les 50 visites diàries? La meva resposta és NO. A banda d' ENTRELLUM , perpetro altres blogs: A RANVESPRE , ENTRELUZ , CAPVESPRE ... Cap d'aquests tres, per ara, superen les 50 visites al dia. ¿Val la pena treballar per tan poc? NO. A partir de 100 visites diàries pots començar a plantejar-te seriosament la feina blogogràfica. Quan parlo de "feina" vull dir hores i dedicació. Després tenim l'ús del blog com a distracció perquè el llegeixin quatre amics... Tot és respectable, clar. El que no té sentit és que inverteixis el teu valuós temps i les teves limitades energies en una tasca que no et proporciona fruits ni satisfaccions. Cadascú ha de valorar-ho personalment. Jo ho tinc clar. Aquesta és la TIFA més grossa que he llegit sobre la Manifestació (ni el Pravda en els seus millors temps)

Anem trobant la calma per a reflexionar. Ahir va ser un gran dia, un dia que passarà als annals de la història: 1_D_07 . Els nostres néts ens demanaran: Avi, tu hi eres, no? I direm: Sí, jo hi vaig ser, i vaig posar el meu granet de sorra perquè avui tu puguis viure millor i ser més lliure. L'ORGULL, la DIGNITAT, el poble que surt al carrer per a reivindicar el seu DRET A DECIDIR. Montilla encara no ha dit res de res. Iceta s'ha quedat en blanc. Anem trobant la calma per a reflexionar... Catalunya no està acabada. Catalunya és GRAN. D'ençà 1714 ho hem perdut tot, bous i esquelles, però encara resistim, collons, encara SOM i SEREM, malgrat els Francos i els Montilles i la mare que els va parir a tots. Aquest és el miracle que ahir em va fer plorar. Plorar d'emoció i d'esperança. SOM. EXISTIM. Tenim la força més gran de totes: la força de la gent que no es deixa esporuguir, que s'aixeca sempre, que lluita i que treballa per aquest país... Mireu aquesta nena....

PP + PSOE = ESPAÑA Un interessant debat Un blog sobre la Mani

He plorat. Us juro que he plorat. M'he emocionat tant que no em surten les paraules. Situat a la cantonada de Fontanella amb Via Laietana (on estava la Telemontilla sense emetre-ho en directe), he vist com la Manifestació ocupava TOTA la Via Laietana com un riu immens fins al mar! Després he anat cap a Plaça Catalunya. Estava a vessar. Hi havia gent que encara no s'havia mogut de lloc quan la capçalera ja feia més d'una hora que caminava. La nit ha arribat amb una apoteosi d'estelades i crits d'INDEPENDÈNCIA . Almenys aquesta ha sortit una mica millor que la del 29-O . Tindrem molts dies per a comentar el que ha passat avui a Barcelona. Està clar que hi haurà un abans i un després del 1-D-07 . Gràcies a tots! Visca Catalunya Lliure!!! Aquí us deixo un bon sarpat de fotos. A veure si poseu nom a les cares (i esquenes) que surten... Més fotos I encara més I més I més I méssssss 21:05 És completament INADMISSIBLE que TV3 obri el Telenotícies connectant amb MADRID ex...

¿Tu de quin costat estàs? La meva crònica aquest vespre

No sé com s'ho faran Esquerra i Iniciativa per protestar sense esquitxar-se, però se'm fa molt difícil d'imaginar que el president Montilla no siga un dels objectes centrals de la crítica de la majoria dels manifestants . El president Montilla i aquest PSC que votava amb alegria i entusiasme la salvació de la ministra dels trens al parlament de Madrid. Demà quedarà clar, més clar que mai, qui està de part de qui. Amb els catalans no s'hi juga. S'ha acabat. Demà farem pinya tots els que volem defensar aquesta nació. Enemics i botiflers abstenir-se. L’absència del PSC en les dues manifestacions més multitudinàries de la nostra història recent demostra dues coses: una, que la seva força és prescindible; i dues, que entre Catalunya i Espanya sempre triaran Espanya perquè ells són els vetlladors dels interessos espanyols a casa nostra. Un comentari interessant [En castellano]

Primer de tot, vull agrair la col·laboració de Sani Girona i Jesús M. Tibau , dos blogaires fora de sèrie que m'estan ajudant a muntar aquesta moguda blogliterària. Un agraïment especial per a Jordi Ferré , de l'editorial Cossetània , que publicarà el llibre . De seguida ho va veure clar i es va llençar a la piscina amb tots nosaltres. Més agraïments: Josep Porcar ha afegit al seu premiat Blogs de Lletres un espai per al seguiment de Catosfera_08 (mireu quin logo més xulo): RSS: http://www.rssmixer.com/catosfera2008 Encara no fa 24 hores de la convocatòria i ja hem rebut un grapat de textos de blogferits que volen formar part la primera antologia de la literatura catosfèrica . És molt fàcil. Només cal que seleccioneu el vostre millor post i ens l'envieu. També en podeu fer un de nou aprofitant l'avinentesa. De la pantalla al paper... Literatura 2.0 . Teniu un mes per a trobar la inspiració. [ bases ] CIBERLITERATURA