ENTRELLUM

He pogut aparcar a la zona blava de Rambla de Catalunya. Tres quarts de vuit. Cotxeres del Palau Robert . El trio Jazz-Daniels toca un parell de peces. Celebrem el 20è aniversari de Bromera [ notícia i video de Vilaweb ] La sala és plena de gom a gom. Hi ha força gent dempeus. Obsequis damunt les cadires: dues litografies commemoratives, el catàleg de l'editorial i un exemplar de l'últim número de la revista L'Illa . M'agrada especialment el dibuix que emula la portada de L_OI , però ara els llavis pertanyen a la cara d'una dona bellíssima i, en comptes de mouchette , hi ha un petit llibre sobre la seva espatlla... És genial! Reconec Clara-Simó, Jordi Sierra , JJ Isern ... El problema és que sóc a la darrera fila i costa veure les cares dels de davant. Joan Carles Girbés em presenta Josep Gregori, el director de l'editorial d'Alzira. Li dono l'enhorabona per aquesta "criatura" que ha fet 20 anys. Marta Estrelles em presenta Valèria Gaillard...

Espriu és a Sinera el que Viladot a Riella i servidor a Mas Voranell . Hi ha pàtries utòpiques i màtries anagramàtiques. El territori poètic és més metafísic que físic, encara que el poeta -com qualsevol mortal- hagi de tocar de peus a terra i habitar sota algun sostre. Són els mots els que ens salven i han de ser salvats . Un eco que travessa els anys, els segles. Un riu que no s'hauria d'assecar mai... Anteriors referències a Espriu

Comencem amb els primers versos de la primera Elegia de Duino de Rilke . Fito & Fitipaldis : Acabo de llegar . Actes a Vallromanes . Llibre Tot recordant amics de Josep M. Mestres Quadreny . L'obra d'art no descriu ni explica res, únicament s'expressa a si mateixa. La forma és el fons. Recordem Fernando Fernán Gómez y Paco Candel . Nou disc de Luz Casal : Espérame . Llegim el relat Vida de poeta d' Enric Vila-Matas , inclòs en el seu últim llibre Exploradores del abismo . Las obras de arte, escasas, dan contenido intelectual al vacío. Parlem de Rilke i Ronda . Luz Casal: Regalé . Anunciem CATOSFERA (jornades de reflexió sobre blogs i web 2.0) que se celebraran a Granollers el 25, 26 i 27 de gener de 2008 . Comentem un article de Marc Vidal sobre Granollers. Informe de la Fundació Bofill sobre l'educació a Catalunya. Espriu : fragment de Primera història d'Ester .

Quan veig tants joves a les xarxes donant consells a tort i a dret, aspirant a ser influencers , penso: I què en saben, aquests xitxarel·los, de la vida? Quina experiència tenen? Segur la immensa majoria dels "consells" que donen els han escoltat a altres influencers que, al seu torn, els havien escoltat a altres, reduplicant així una cadena de despropòsits que, curiosament, sembla que té un públic ben influenciable i fidel. Perquè hom suposa que si ets influencer és perquè influeixes a algú. Primer t'has de deixar influenciar per acabar influenciant als altres. Com una pandèmia que s'escampa. Es tracta de la influencitis digital , una malaltia de moda.   I no se'ls ha acudit, a tota aquesta colla de galifardeus i ganàpies, que potser seria molt més interessant i profitós escoltar la saviesa de la gent gran, que fossin els avis els que donessin consells com déu mana? Consells de veritat, vull dir, fonamentats en anys i panys d'experiència.  La cosa es compl...

Pel matí , preparant la taula rodona de demà , he rellegit el Juan de Mairena . Ja he seleccionat els poemes que diré al recital de dissabte. El problema és que estic un xic empiocat, tinc una tosseta molt empipadora i la veu se'n ressent. Coi de calefaccions! A mitja tarda, en Joan Andreu m'ha portat el llibre de Jacques Issorel Collioure 1939. Les derniers jours d'Antonio Machado (Éditions Mare Nostrum, 2001). Aquest diumenge , abans del lliurament del premi , Issorel farà una lectura i comentari del sonet de Machado " Por qué, decísme, hacia los altos llanos... ". La primera part del llibre recull els testimoniatges de les persones que van viure els darrers dies al costat de Machado. La majoria de textos ja els havia llegit a internet . El més interessant és la segona part: 19 poemes que diferents escritors han dedicat a l'exili i la mort de Machado. Louis Aragon, Pablo Neruda, Giner de los Ríos, Leopoldo Panero, Jorge Guillén (que l'anomena ...

"Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble" (Espriu).  We shall stay faithful forever serving this country. Ens queda la paraula, els mots que ens salven la desfeta. Direm el nom de les coses, la veritat que cou i la que crema. I si perdem, perdrem amb la mirada encesa. I si guanyem, guanyarem la lluna plena.  Els botxins se'n riuen de les víctimes. És la tenebra. L'odi que creix en clavegueres brutes on la llum no podria sobreviure. Respirem una mica, i a la propera alenada, indefectible, l'horitzó s'obrirà ple d'esperança.  Guanyarem la lluna plena i les ales que ens calen per assolir una dignitat insubornable.  Ens mantindrem fidels a la terra, a la tribu, al somni que ens eleva a tocar de les estrelles, amb la llibertat com a bandera.

Estic mirant el C33. Acte inaugural de la Fira del Llibre . Quin ensopiment. Quina carrinclonada. Quina tristor. Quanta naftalina. Els alemanys que encara no s'hagin adormit deuen pensar que Catalunya és un geriàtric o un cementiri. Tot negre. Tot fosc. Tot lent. He llegit el discurset del Quimet i m'ha caigut l'ànima a terra. Quina cosa més fluixa. Aquest home ha perdut molt des que escriu a La Vanguardia Española . Ara canten Paraules d'amor . Me'n falta una de Llach per acabar-ho d'adobar. Els que aplaudeixen deuen ser tots de casa. Fragment del Quadern gris de Pla. Al fons apareixen les traduccions en l'alemany. Els mateixos de sempre. Les mateixes cares. Estic fart de veure els mateixos endollats, els mateixos subvencionats, els mateixos i les mateixes mediocritats. Ara llegeixen Rosselló-Pòrcel auf Deutsch . Així els hem d'engrescar? Els versets feministes de la Marçal. Bartra. Fuster. Pedrolo. Moncada. Und so weiter . Joan Anguera recita EL MIL...

18:30 Fa una setmana vaig rebre un mail de l' Artur Mas en el qual em convidava a aquesta conferència. Aquest mail va ser enviat a més bloggers (la catosfera és un cau de teclamolls). Després de confirmar la meva assistència, la seva secretària, la Marta Barquero, em va fer arribar la invitació amb les instruccions de com havia d'accedir al meu seient reservat del Palau de Congressos de Catalunya. Ahir, l'Oriol Llop (cap de premsa d'Artur Mas) em va enviar un mail en el que m'informava que disposaríem d'una zona de treball a la sala de premsa per si volíem escriure des del portàtil. El mail acabava així: Creiem que els continguts informatius a Internet són cada vegada més importants i mereixen també la nostra atenció igual que la resta de la premsa i mitjans de comunicació acreditats. Es tracta de la primera vegada a casa nostra que els bloggers som convidats i acreditats per a un acte polític. Als Estats Units ja fa temps que ho fan. Que l' Artur Mas h...