ENTRELLUM

Suposant que es reedités el Tripartit , tindríem -per segon cop- una coalició de perdedors al Govern, però ara encara més perdedors : el PSC que ha perdut 5 escons (241,687 vots) i ERC que n'ha perdut 2 (130.257 vots)... L'únic que ha salvat els mobles és ICV-EUiA, que ha guanyat 3 escons (40.311 vots) gràcies als quals -pels pèls- el Tripartit sumaria la majoria absoluta necessària. Comptat i debatut, la ciutadania ha restat 331.633 vots al Tripartit que ha malgovernat aquesta avortada legislatura la qual cosa significa que aquest malgovern no ha estat ratificat en absolut pels votants, ans tot el contrari. L'aritmètica parlamentària permitiria un nou Tripartit que seria de molt mal justificar per tres motius fonamentals: 1- El partit guanyador (CiU) avantatja en 11 escons el segon (PSC) 2- Les xifres esmentades demostren, sens dubte, la important davallada del recolzament popular a l'experiment tripartític. 3- ¿Com s'entén que ara pugui tornar al Govern un par...

Suposo que el post d'anit necessita un aclariment, sobretot si tenim en compte les reaccions (al meu entendre desproporcionades) d'alguns lectors que s'han sentit ofesos per les meves afirmacions i han optat per l'insult més visceral. Porto tot el dia rumiant si val la pena allargar la ressaca d'un text escrit a rajaploma una nit de decepció. Ens agradi o no, les nostres expectatives sempre topen amb el principi de realitat . Tanmateix, l'anàlisi acurada d'aquesta realitat ha de ser el nostre objectiu primordial. Els resultats d'ahir demostren que a Catalunya creix la idiotesa alhora que es confirma la progressiva descatalanització de l'electorat . L' abstencionisme ( 43,23% ) és preocupant en la mesura que planteja una curiosa paradoxa dins la democràcia: gairebé la meitat dels votants decideixen no decidir (sic). La descatalanització es palesa a les xifres: els resultats que obtenen els dos partits estrictament catalanistes (CiU i ERC)...

Dades objectives: 1- Tocant a la llengua materna dels catalans: Un 49,7% dels enquestats reconeix tenir el castellà com a llengua materna, mentre que un 43% té la llengua catalana . D'altra banda, un 5,4% declara que té totes dues llengües iguals, mentre que només un 1,3 no té cap d'aquests dos idiomes com a llengua materna i es decanta per un altre. 2- Tocant a què parlen els nostres alumnes a l'hora del pati : L'ús del castellà era del 62,5% , contra el 32,6% del català , amb notables excepcions segons l'ambient sociolingüístic de cada centre; i generalment la "fidelitat" lingüística era/és molt més alta en els castellanoparlants. Les altres llengües tenien una importància "anecdòtica" (amb només un 2% d'estrangers a l'escola; ara són el 8,12%). La força del castellà continuarà igual, perquè aleshores la immigració del Magrib representava el 43,7%, i el de l'Amèrica Llatina el 23%, però ara representen el 27,7% i el 46,7%, resp...

  "No volem ser els darrers"deia Pedrolo l'any 1974 en un article titulat Publiqueu-me l'any 2074 .  52 anys després, Comanegra li ha publicat el volum Prosa de combat .  Tanmateix, amb La Roja victoriosa, patint la segona gran onada d'immigració descatalanitzadora, i amb els néts parlant en castellà, potser sí, que haurem d'anar assumint que som els darrers, les últimes baules d'una cadena de segles, mil·lenària, que trontolla avall pel pedregar.    Què escriuria Pedrolo ara? Què deu pensar Josep Vallverdú, amb 103 anys, veient la situació actual de Catalunya?  Pedrolo, a l'article suara esmentat, afirma que les empreses humanes només tenen sentit si s'adrecen al futur. Quin futur té el català?  Tendeixo al pessimisme intel·lectual, però m'empeny l'optimisme de la voluntat (el veritable motor de l'existència). No em puc queixar, del que sóc i del que tinc, encara que reconegui que una bona part de la meva sort hagi sigut resultat de l...

1) Precedents . Tinc escrit en els arxius d'aquest blog (encetat el desembre de 2005, fa 12 anys, que no són pocs) que el Tripartit de Montilla va ser una catàstrofe permesa per Carod, en nom de l'eix esquerra-dreta vs l'eix nacional. Aquells temps de caïnisme entre CiU i ERC no van donar per a més, o sí: es va reeditar el Tripartit i ja sabem què en va sortir. La principal tesi que defensava aleshores era la següent: Catalunya s'està descatalanitzant . Montilla de President podia semblar una gran fita de la integració social per tal d'ampliar la base del catalanisme i bla bla bla. Discurs Carod. Només cal veure què declara avui el exPresident d'origen andalús (àlies bachiller Montilla) per demostrar el fracàs d'aquella quimera. No dic que no hi hagi indepes fills o néts de la immigració, que hi són, sens dubte; sinó que una gran part dels immigrats de l'època franquista segueixen sense integrar-se i confirmen la descatalanització esmentada. Són els ...

Ja s'acaba el 2009. Ufff, quin any! El recordaré sempre. En aquests moments hi ha dos temes que em preocupen molt especialment: La independència de Catalunya #13D El perill de l' integrisme islàmic a casa nostra Ambdós tenen a veure amb la immigració , l'actual i la dels anys seixanta, la franquista, la que ens va portar els xarnegos . L'actual immigració és més tutti-frutti : moros, negres, sud-americans, xinesos, russos... És un fet que tota aquesta allau immigratòria ha diluït substancialment la catalanitat de Catalunya. El problema de la independència és un problema d' identitat . França es troba de ple en aquest debat . Saber qui som, però sobretot saber què volem ser, cap on volem anar. Que Catalunya es descatalanitza és una evidència palmària. La descatalanització ha portat una espanyolització creixent i, si badem massa, deixarà pas a una islamització perillosa . Ens agradi o no, la demografia s'imposa. Els immigrants són subjectes de drets i de deu...

Han de venir de la Universitat de Stanford per a confirmar-nos el que nosaltres ja fa temps que diem: Catalunya es descatalanitza ... La descatalanització és avui més greu que fa vint, trenta, quaranta anys. Les poques persones que encara poden recordar el període republicà saben que literalment han canviat de país. Els que reprenem el contacte amb Barcelona d’any en any, som molt sensibles a l’ensulsiada, perquè en lloc de viure el procés de manera gradual el vivim a batzegades. Cada vegada hi ha menys Catalunya en aquesta ciutat, cada vegada més els catalans hi són residuals.

Han passat set triennis d'ençà que el setembre de 1989 vaig començar a fer classes en un institut públic de l'àrea metropolitana de Barcelona, concretament a l'IES Vinyes Velles de Montornès del Vallès. Després vaig fer cap a L'IES Marina de La Llagosta (1990-1997) i més tard a l'IES Gallecs de Mollet (1997-2009). La meva experiència professional en aquests instituts públics del Vallès Oriental em permet abordar la qüestió de la llengua amb un cert coneixement de causa. La sentència del TC declara de iure el que la realitat fa anys que exhibeix de facto : que, a casa nostra, la llengua vehicular de la majoria dels alumnes i dels professors és el castellà. Hi ha hagut cursos en els quals m'he trobat que els únics professors que fèiem les classes en català érem el de llengua catalana i servidor. Només calia parar l'orella pels passadissos durant les hores de classe, i no cal dir a l'hora de l'esbarjo. Jo mateix he viscut aquest fet de manera molt inc...

Més que la reedició del Tripartit, el que em preocupa és que Montilla pugui arribar a ser President de la Generalitat de Catalunya. Ja vaig expressar en un post anterior que les forces que sumen el Tripartit havien perdut massa vots per a poder estar legitimades en un nou govern. La clau és ERC, és a dir, la màxima responsabilitat serà d'ERC. No ho oblidem. Si, tenint l'oportunitat històrica de formar un govern nacionalista ( CiU + ERC = CAT ), ERC es decanta finalment per investir Montilla president, posant els interessos de partit per damunt dels interessos del país, aleshores ERC haurà assumit un risc incalculable que, a la llarga, li pot costar molt car. ¿Hi estan d'acord les seves bases amb posar José Montilla de Molt Honorable ? ¿Tan ràpid han oblidat que van ser expulsats de l'anterior govern per aquesta gent que, sent els clars perdedors d'aquestes eleccions (-25%), aspiren a tornar a utilitzar-los per a governar il·legítimament? ¿Fins a quin punt ...

La Catalunya Catalana ha mort . Avui -dia de Tots Sants de 2006-, malgrat que el poble català amb el seu vot ha pintat de color CiU la immensa majoria del territori superant amb 11 escons el PSC , és possible la reedició del Tripartit (cosa que ja donen per fet els seus actors "amics") i, per tant, José Montilla podria esdevenir el proper President de la Generalitat gràcies a la inestimable col·laboració dels botiflers d'ERC . La transcendència d'aquest fet és inenarrable per a la nostra mil·lenària història. El fracàs del candidat Montilla (que, amb tot el reforç ZP, ha perdut fins i tot a BNA) és indiscutible. A més, els resultats del partit del bufó Boadella reblen el que dic (C's + PP = 403.046 vots!) Tot plegat és la conclusió de molts anys i de molts fets entre els quals destaquen sobretot la feina feta pel franquisme amb la seva invasió demogràfica, la colonització espanyolista que ha continuat durant la Transición i el lamentable caïnisme suïcida de ...

La lectura d' un post de JPQ a Una temporada en el infierno m'inspira el següent comentari : Més que de malaltia, jo parlaria de descomposició. El fet evident és que cada dia que passa Catalunya és menys catalana . La descatalanització de Catalunya té múltiples causes entre les quals destaca la nefasta influència del fenomen immigratori juntament amb la pressió per part dels sectors espanyolitzants els quals (oh curiosa paradoxa!) a hores d’ara són més potents i efectius que durant el franquisme. La qüestió és tan seriosa que estic pensant de dedicar-li un assaig. La Catalunya no-catalana avança sense aturador. Montilla podria convertir-se en l’enterramorts de l’últim reducte de catalanitat que queda encara…