15.7.07

Què hem de fer amb els nostres errors?

¿Què hem de fer amb els nostres errors? Fa dies que m’ho pregunto. Els encerts i les victòries alleugereixen la vida; el que pesa són els fracassos, les errades. Aquesta pesantor t’enfonsa cada dia més en la teva pròpia misèria. Com si es tractés d’una ombra espessíssima, el passat erroni enterboleix el present, el distorsiona negativament. ¿Què cal fer, doncs, amb l’ombra que vam ser? ¿O encara la som, encara persisteix en algun racó recòndit? ¿Les persones poden canviar o només poden canviar els seus actes? ¿Si canvien els actes, canviarà la persona? ¿Som el que fem? ¿Podem alliberar-nos del que vam fer? Tota biografia és una gàbia, una garjola feta a la nostra mesura. Una trajectòria erràtica no deixa de ser una trajectòria. Són els meus errors els que determinen les meves possibilitats futures? Fins a quin punt ens interessa mirar enrere? L’experiència només és vàlida si serveix per a millorar el nostre present, sinó l’experiència esdevé un llast inútil. El futurisme no ens salva de la responsabilitat adquirida en el passat. ¿Com podríem fugir endavant si portem una motxilla plena de pedres pesants? ¿Puc renegar de mi mateix i renàixer de les meves cendres? Si fos cristià parlaria del penediment i del perdó (un perdó que mai no depèn de tu). Com que sóc neopagà parlaré de l'oblit necessari i de la voluntat. Em regenero en la mesura que canvio els meus actes amb la ferma voluntat de no recaure en els errors. He dit VOLUNTAT. Hi ha un interès claríssim: no vull tornar a equivocar-me, no vull tornar a cagar-la. Què hem de fer, doncs, amb els nostres errors? Passar pàgina. Aprendre’n. Millorar. Encertar. Cercar sempre la llum malgrat les ombres, encarar la penombra, aclarir l'entrellum... ¿O estem condemnats a repetir-nos ombrívolament perquè no és possible viure sense espifiar-la? Video meliora proboque, deteriora sequor? Em nego a acceptar aquest fatalisme. Vull fer-ho millor. Vull ser millor. Vull superar-me. Estic tip d’equivocar-me. Hi ha un Toni millor que em sedueix des de l’horitzó amb el seu cant diàfan… ¿O potser et sembla avorrit tot aquest plantejament ètic?

6 comentaris:

Anònim ha dit...

El cientifics han descobert ja la part del cervell que enmagatzema el mals records (ho vaig sentir l´altre dia a la radio). Aviat els podrem eliminar i problema acabat.
L´altra manera de no equivocar-se és no fer res...

Fisterra

Anònim ha dit...

Quanta pregunta amb difícil resposta. Interessant.
Entenc que encerts i errors en essència són REPETICIÓ.
I per anar més enllà, l'ACTE.
I tornem a començar...
Poder la qüestió està d'on neix LA VOLUNTAT. _ bo el post que hi tens al respecte_ . I per què no pensar-ho pel costat del DESIG i la FALTA com deia el Sr. Lacan ?

Joaquim

Rosa ha dit...

Al contrari del primer comentari, crec que l´error més greu que podem cometre en aquesta vida és no fer res.
Jo l´he cagat infinites vegades en aquesta vida, i fins fa un parell d´anys carregava amb totes les cagades. Des de fa dos anys, visc sense aquesta càrrega i tinc molt clar que el que vaig fer, devia ser per alguna cosa. Però ara sóc aquí, són gairebé les onze de la nit de diumenge, i això és el que és.
Demà? I jo què collons sé! Sé que faré el que crec que vull fer, sempre amb el permís dels amargats perdonavides. Són aquests els que no ens deixen fer el que volem, i a partir d´aquí és on comencem a cagar-la!

mazda ha dit...

Em pregunto: Com sé si és un error o un encert?
Tu ho saps? Es probable que valorem l'error en funció de les expectatives no pas de del fet en sí mateix, no? Igualment passaria amb els encerts. Aleshores, com saps si és un error o un encert?

Agnès ha dit...

Una persona que conec molt sempre diu que darrere l'experiència sempre s'hi amaga una llarga llista d'errors superats. La gent no canvia, només evoluciona i a mi no m'agradaria que m'esborressin els records. Siguin bons o dolents, són part de la meva persona

"EnDaiMoNada" girl ha dit...

Els errors formen part de la nostra vida...ens ajuden a creixer i es bo que ens acostumem a conviure amb ells.