7.7.17

Dolomiti



Refugi Locatelli (Dolomites) 2.450 m


No us pregunteu per què la gent puja muntanyes, pugeu-hi i sabreu per què. Els cims són purs i nets. Toquem el cel literalment. Ens enlairem tot deixant enrere les ombres i les misèries d’allà baix. A 2.500 metres les coses es veuen diferent, amb una altra perspectiva. L’horitzó no s’acaba mai. Llacs, marmotes, flors, ocells, senderes, núvols, somnis, petjades, possibilitats... Alla baix no som gaire lliures. Aquí dalt ho podem ser una mica més. Fixeu-vos: a la platja hi van a parar totes les clavegueres. Les ciutats són un cau de corrupció. Aquí dalt no hi ha lloc per a la immundícia. L’esperit respira claror. No voldries baixar mai. El secret està en la contemplació. Aprendre a contemplar, només contemplar, sense jutjar, agraint les meravelles de la natura, respectant-la, sent conscients que, amb la nostra petitesa, formem part de la grandesa de l’univers. Contemplar, agrair, connectar, SER...