Sant Mateu

Els ulls s’omplen de blau a la vella figuera de Sant Mateu. Fa tants anys que no l’abraçaves! La gran ciutat es desvetlla, la veus des del mirador de la cornisa, mentre passen ciclistes i caminants xerra que xerraràs. Què és una dècada? El temps va tan de pressa... Aquells somnis que covaves, ara són reals. Te’n recordes, quan somiaves? Te’n recordes, quan vivies dins la gàbia? Ara dónes gràcies amb tot el teu cor i amb tota la teva ànima: a la figuera, al mar, al camí, a la font, al bosc, al menhir escapçat, a la roca foradada... Un agraïment profund, reverencial. No oblidis mai les coses ni les persones que et van ajudar a créixer, a avançar, a esdevenir qui ets. Tornes a Sant Mateu, amb més ales que arrels, i sents que la vida ha sigut generosa i que tu has sigut valent. Els ulls s’omplen de blau. El cel és pur i és net. 

https://entrellum.blogspot.com.es/2006/09/la-vella-figuera-de-sant-mateu.html

https://entrellum.blogspot.com.es/2006/11/la-roca-foradada.html

https://entrellum.blogspot.com.es/2007/09/el-menhir-de-la-pedra-del-diable.html