2.7.17

Sant Mateu



Els ulls s’omplen de blau a la vella figuera de Sant Mateu. Fa tants anys que no l’abraçaves! La gran ciutat es desvetlla, la veus des del mirador de la cornisa, mentre passen ciclistes i caminants xerra que xerraràs. Què és una dècada? El temps va tan de pressa... Aquells somnis que covaves, ara són reals. Te’n recordes, quan somiaves? Te’n recordes, quan vivies dins la gàbia? Ara dónes gràcies amb tot el teu cor i amb tota la teva ànima: a la figuera, al mar, al camí, a la font, al bosc, al menhir escapçat, a la roca foradada... Un agraïment profund, reverencial. No oblidis mai les coses ni les persones que et van ajudar a créixer, a avançar, a esdevenir qui ets. Tornes a Sant Mateu, amb més ales que arrels, i sents que la vida ha sigut generosa i que tu has sigut valent. Els ulls s’omplen de blau. El cel és pur i és net. 


https://entrellum.blogspot.com.es/2006/09/la-vella-figuera-de-sant-mateu.html


https://entrellum.blogspot.com.es/2006/11/la-roca-foradada.html


https://entrellum.blogspot.com.es/2007/09/el-menhir-de-la-pedra-del-diable.html


2 comentaris:

Anònim ha dit...

El cielo es puro y limpio. Esta frase me induce a la siguiente reflexión: ¿ Es una simple apreciación o refleja un estado de ánimo? ¿ qué significa sentirnos puros y limpios.? ¿ No va ligado ese sentimiento a la dicha, que nos hace más generosos y sencillos? A mi me parece que quien ama se desprende tanto de su yo, y se transforma en otro. Ser limpio por su liberación del yo y más puro por la nueva visión de quien ama tan intensamente la vida que la hace suya.

Un abrazo,


Javier

Toni Ros ha dit...

Eso es, Javier: la realidad o universo todo se reduce a un estado de ánimo (mood) o la percepción que tenemos (esse est percipi, de Berkeley). Vemos lo que queremos ver y somos lo que queremos ser. Puros y limpios. Libres. Felices.