8.7.17

Piran



M'encanta visitar les ciutats, sobretot les turístiques, ben d'hora, abans que s'hagin despertat. Com que obro els ulls amb la sortida del sol, això no em suposa cap problema. Veure els carrers i les places buides, amb la fresqueta del matí i alguns fent fúting, no té preu.

Com avui a Piran, la ciutat costera més famosa d'Eslovènia. He passejat per la façana maritima, amb l'aigua transparent de l'Adriàtic i els banyistes més matiners. He pujat a l'església de Sant Jordi i he pres un cafè a la plaça Tartini. 

Fa xafagor. No entenc ni un borrall de l'eslovè, les llengües eslaves em superen. El parlen 2 milions de persones en aquesta república creada fa 26 anys, després d'independitzar-se de l'antiga Iugoslàvia. En fa 13 que forma part de la UE. Croàcia, el veí de baix, també va convertir-se en estat l'any 1991, però només fa 4 anys que fou acceptat a la UE. 

L'estatus geopolític actual es va produir arran de les guerres balcàniques. No està clar encara en el cas de Kosovo (que va proclamar la independència el 2008), el qual ha sigut reconegut només per 111 estats dels 193, Espanya no el reconeix. L'any 2010 el Tribunal Internacional de Justícia va determinar que la declaració d'independència de Kosovo no viola cap llei internacional, ja que segons va declarar el seu president, "les declaracions d'independència no estan pas prohibides"...

La gent es va despertant. Comencen a arribar els primers grups organitzats de turistes. Fugim! És dissabte al matí. Ennuvolat. Continuaré en viatge costa avall, cap a Croàcia... El meu somni seria arribar a Delfos...