20.7.17

Vadkert



Hi ha una sensació difícil d'explicar, si més no ho intentaré. Quan aterres en un lloc (perquè, tot i desplaçar-te amb la Caddy, con a Home-Ocell que ets, tu voles), observes les persones d'aquell lloc: estan allí, fa temps que hi són, hi continuaran estant. És com si formessin part del paisatge. Tu hi reposes uns minuts o unes hores, i te'n vas. Ells no. Han nascut allí, viuen allí i moriran allí. Probablement, molts no han anat gaire lluny, alguns no hauran sortit mai del seu país. Els observes i medites. Com ara aquests pescadors del petit llac de Vadkert, a Hongria. Un llac que sembla un bassal, amb aigua més que dubtosa. Te'n fas creus, que hi pugui haver peixos dins. Ells fan veure que pesquen, cadascun al seu raconet, han parat les canyes i passen les hores mig endormiscats. Tu te'n vas, els deixes allí, com sempre han estat. La sensació que tens és estranya. Quina mena de vida és aquesta? Per què prevalen les inèrcies, les monotonies, les rutines (per molt absurdes que siguin)? Són feliços, aquests pescadors hongaresos? Ho ets tu, sobrevolant el món sense pescar mai res? No és una virtut, la paciència? I si ells ja haguessin trobat el que tu no pares de cercar amb desfici? Són preguntes que apareixen mentre el sol aixeca el seu vol particular. Has fet la volta al llac caminant i et disposes a engegar la Caddy per anar a un altre llac, el Balaton, que no és cap bassal, sinó "el mar d'Hongria". De ben segur que també hi haurà pescadors....

5 comentaris:

Esojairam ha dit...

Toni,

Has llegit el llibre Haru? No deixis de fer-ho si tens oportunitat.

Si ho fas, sabràs per què t´ho dic.

Abraçada

Toni Ros ha dit...

Llegit està! merci

Esojairam ha dit...

Alguna recomanació literària per aquest mes que tindré de vacances?

Toni Ros ha dit...

Últimament no llegeixo gaire, em dedico a viure :) Els llibres són artefactes humans que serveixen per a fugir de la realitat, igual que la paraula arbre no és un arbre i, per tant, no fa ombra ni dóna fruits. Jo vull ombra i fruits, no sé si m'explico...

Esojairam ha dit...

T´he comprès bé.I tant que t´expliques!

Jo també em dedico últimament a viure amb més consciència, i el canvi és sorprenent.

Encara però, em serveixen les paraules profundes per acaronar-me l´ànima. De fet tu també les utilitzes aquí mateix les paraules...