8.7.17

Ivana Gorana



Massa gent i massa calor, t’allunyes de la costa cap a la Croàcia interior, bosquívola, d’una rusticitat entranyable. El navegador està configurat per “evitar els peatges” amb la qual cosa segueixes carreteres sinuoses que enllacen poblacions humils, gens turístiques. 


Fa olor de llenya. Tot i ser juliol, els veïns ja preparen la fusta que cremarà el proper hivern. La tallen a mida i l’apilen amb destresa. A la vora de la carretera els pagesos venen sacs de patates a 4 kones el quilo (mig euro), a més de formatge i mel. Travesses el riu Dobra tres vegades. En teoria et dirigeixes als llacs de Plitvice. 



Apareix un nom que et captiva: Ivana Gorana. El repeteixes una vegada i una altra: Ivana Gorana, Ivana Gorana... Són les as, allò que el fa tan eufònic. A la wikipedia descobreixes que un eminent poeta croat es deia Ivan “Goran” Kovačić. Goran és el “pen name” (nom de ploma) i significa “mountain man”. El tema predilecte dels seus poemes era la mort. Només va viure 30 anys (1913-1943). Patia tuberculosi i el van matar els serbis a la guerra. Paul Éluard li va dedicar un poema.


La llum del sol ponent ho embelleix tot amb una pàtina daurada. Aquesta nit pleniluni. Boscos, guerres, poetes... Els ocells mai no deixen de cantar. Ivana Gorana.